Aquitània (region)
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tipe de subdivision administrativa | Region francesa | |||||||||||||
| Zòna orària | UTC+01:00 | |||||||||||||
| País | ||||||||||||||
| Frontalièr de | Peitau-Charantas, Lemosin, Miègjorn-Pirenèus | |||||||||||||
| Subdivisions | Dordonha, Gironda, Lanas, Òlt e Garona, Pirenèus Atlantics | |||||||||||||
| Capitala | Bordèu | |||||||||||||
| Organ legislatiu | ||||||||||||||
| ISO 3166-2 | FR-B
|
|||||||||||||
| Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Aquitània (region). | ||||||||||||||
| Aqueste article es un esbòs; lo cal completar. Podètz partejar las vòstras coneissenças en lo modificant. |
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Prefectura | Bordèu | |||||||||||
| Còde INSEE | 72 | |||||||||||
| Populacion - Sens comptes dobles - Totala - Densitat |
3 232 352 ab. 3 321 058 ab. (2010) 78,25 ab./km² |
|||||||||||
| Superfícia | 41 308 km² | |||||||||||
| Arrondiments | 19 | |||||||||||
| Cantons | 235 | |||||||||||
| Comunas | 2 296 | |||||||||||
| President del conselh regional |
Alain Rousset | |||||||||||
| Prefècte de region | Dominique Schmitt | |||||||||||
| Sit web | {{{{web}}} | |||||||||||
|
Gironda (33) Lanas (40) Òlt e Garona (47) Pirenèus Atlantics (64) |
||||||||||||
![]() |
||||||||||||
Aquitània es una region de França. Es situada al sud-oèst del país. Son còde INSEE es 72. Son còde NUTS-2 es FR61, son còde ISO 3166-2 es FR-B.
Geografia [modificar]
Se compausa de cinc departaments : Dordonha, Gironda, Lanas, Òlt e Garona e Pirenèus Atlantics.
Istòria [modificar]
Aquitània es creada coma circonscripcion d'accion regionala lo 2 de junh de 1960. Ven un establiment public regional lo 5 de julhet de 1972. La « lei Deferre » (lei n°82-213 del 2 de març de 1982) ne fa una collectivitat territoriala de l'executiu elegit e partatja las competéncias entre l'Estat e las regions. Ven una collectivitat territòriala après las eleccions del 16 de març de 1986.
