Lengadòc-Rosselhon
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tipe de subdivision administrativa | Region francesa | |||||||||||
| Zòna orària | UTC+01:00 | |||||||||||
| País | ||||||||||||
| Subdivisions | Losera, Pirenèus Orientals, Aude, Erau, Gard | |||||||||||
| Capitala | Montpelhièr | |||||||||||
| Organ legislatiu | ||||||||||||
| ISO 3166-2 | FR-K
|
|||||||||||
| VIAF | 158988206 | |||||||||||
| GND | 4034545-2 | |||||||||||
| LCCN | n80109291 | |||||||||||
| BNF | 11864744f | |||||||||||
| SUDOC | 026390973 | |||||||||||
| Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Lengadòc-Rosselhon. | ||||||||||||
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Prefectura | Montpelhièr | |||||||||||
| Còde INSEE | 91 | |||||||||||
| Populacion - Sens comptes dobles - Totala - Densitat |
2 636 350 ab. 2 693 275 ab. (2010) 96,3 ab./km² |
|||||||||||
| Superfícia | 27 376 km² | |||||||||||
| Arrondiments | 14 | |||||||||||
| Cantons | 186 | |||||||||||
| Comunas | 1 545 | |||||||||||
| President del conselh regional |
Christian Bourquin | |||||||||||
| Prefècte de region | Pierre de Bousquet de Florian | |||||||||||
| Sit web | laregion.fr | |||||||||||
|
Gard (30) Erau (34) Losera (48) Pirenèus Orientals (66) |
||||||||||||
![]() |
||||||||||||
Lengadòc-Rosselhon (Llenguadoc-Rosselló en catalan, Languedoc-Roussillon en francés) es una region administrativa de França, situada en Occitània (per la màger part) e en Catalonha (per lo departament dels Pirenèus Orientals, levat lo parçan de Fenolhedés qu'es occitan).
Compren los departaments de Losera, Gard, Erau, Aude e dels Pirenèus Orientals.
Son capluòc es Montpelhièr. Son còde INSEE es 91.
Istòria [modificar]
La region de Lengadòc e Rosselhon es creada coma circonscripcion d'accion regionala lo 2 de junh de 1960. Ven un establiment public regional lo 5 de julhet de 1972. La « lei Deferre » (lei n°82-213 del 2 de març de 1982) ne fa una collectivitat territoriala de l'executiu elegit e partatja las competéncias entre l'Estat e las regions. Ven una collectivitat territòriala après las eleccions del 16 de març de 1986.
