Besièrs
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
| País | |
|---|---|
| Region | Lengadòc-Rosselhon |
| Region istorica | Lengadòc |
| Departament | Erau (sosprefectura) |
| Arrondiment | Arrondiment de Besièrs (capluòc) |
| Canton | Capluòc de 4 cantons |
| Còde INSEE | 340032 |
| Còde postal | 34500 |
| Cònsol(a) Mandat en cors |
Raymond Couderc 2008-2014 |
| Intercomunalitat | Comunautat d'aglomeracion de Besièrs Mediterranèa |
| Latitud Longitud |
43° 20' 39" Nòrd 03° 12' 59" Èst |
| Altitud | 4 m (mini) – 120 m (maxi) |
| Superfícia | 95,48 km² |
| Populacion sens comptes dobles |
71 600 ab. (2005) |
| Densitat | 750 ab./km² |
Besièrs (Béziers en francés) es una vila occitana de Lengadòc, situada dins lo departament francés d'Erau e la region administrativa de Lengadòc-Rosselhon. La seuna populacion es de 71 600 estajants e ocupa una superfícia de 95,48 km².
Lo gentilici es besierenc -a.
Somari |
[modificar] Situacion geografica
La vila es situada dins la plana lengadociana, a la broa del flume d'Òrb e del canal de las Doas Mars, a 20 km de la mar Mediterranèa. A 50 km pus al nòrd se trapan las montanhas d'altitud mejana del Naut Lengadòc : Carós (1090 m), Espinosa (1124 m) e los Monts de La Cauna dins Tarn (1267 m), que forman los darrièrs relèus al sud del Massís Central.
[modificar] Istòria
Se trapan a la broa d'Òrb de traças de vida datadas de l'epòca neolitica, mas es al primièr sègle abans lo Crist que los romans forabandiguèron los celtibèrs per fondar una colonia nomenada Civitas urbs baeterrensis. Baeterrae, foguèt lo nom antic de Besièrs, que prosperèt fins al sègle III ab. lo C. que l'insecuritat butèt a la construccion de muralhas enrodant la vila.
[modificar] Lo camèl de Besièrs
L’evangelista Sant Afrodisi nasquèt en Egipte en 36 avans Jèsus Crist. Dintrèt dins Besièrs sus l’esquina d’un camèl. Davant sa capitada, los romans malcontents li faguèron copar lo cap qu’escampèron dins un potz. Mas las aigas la tornèron montar, Sant Afrodisi l’agantèt e poguèt esser enterrat coma cal. Los besierencs faguèron del camèl salvat lo bestial totemic de la vila.
[modificar] Ligams extèrnes
| Etapa precedenta [[]] |
Pelegrinatge de Sant Jacme de Compostèla Via Tolosana |
Etapa seguenta [[]] |