La Vacariá e Sant Martin de Castrias

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
La Vacariá e Sant Martin de Castrias
La Vacquerie et Saint-Martin-de-Castries
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La carrièra principala de La Vacariá.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 47′ 24″ N, 3° 27′ 40″ E
Superfícia 43,05 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
822 m
640 m
573 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
342
Lodeva
Canton
3415
Lodeva
Intercom
200017341
CC de Lodevés e Larzac
Cònsol Martine Baïsset
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
189 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

196 ab.
Densitat 4,02 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Vacquerois (en francés)
Còde postal 34520
Còde INSEE 34317

La Vacariá e Sant Martin de Castrias (La Vacquerie et Saint-Martin-de-Castries en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

La Vacariá[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : villa Putei Combes, cap a 1140, de Pozcumbeis, après 1162, a Pouscumbes en 1205, de Poscombes en 1210, ecclesia S. Marie de Vacaria en 1252, villam de Vacaria en 1257, villam de Poscombes, que alias appellatur villa de Vacaria en 1264, de Vaccaria en 1344, lo cami de la Vacaria cap a 1400, ecclesia Beate Marie de Vacaria en 1484, Vaccaria al sègle XVI, la Vacquerie en 1587, la Vaquerie en 1613, la Vaquirie en 1622, la Vacarie en 1627, la Vaquarie en 1643, la Vacairie en 1650, la Vacquarié en 1740-60, la Vaquerie en 1740-60 e 1770-72 (mapa de Cassini). L'ancian nom Poscombes correspond a « potz de las vals »[1].

La Vacariá ven del latin vacc-aria (vacca + sufixe -aria), accentuat sus i, o de l'occitan vacariè (Hamlin) « luòc ont fan venir de vacas »[2],[1].

Sant Martin de Castrias[modificar | Modificar lo còdi]

Lo nom de Sant Martin es conservat sonque per un castèl. Las fòrmas ancianas son : villarem quem vocant Castrias cum ecclesiam S. Martini, al sègle X o XI (?), fontem S. Martini en 1082, locum qui dicitur Gastrias, vulgare autem castra, cum ecclesia S. Martini al sègle XII, Castra al sègle XII (?), parrochia S. Martini de Castrias en 1122, parrochia S. Martini de Gastrias en 1122, de Castrias, bailia de Castrias, cap a 1140, ecclesiam S. Martini cum fisco de Castriis en 1146, ecclesiam S. Martini de Gastrias en 1153, locum quoque qui dicitur Gastrias, et vulgare autem Castra pastura, cum ecclesia S. Martini en 1162, de Castriis en 1206, decimam S. Martini de Guastriis en 1210, parrochia S. Martini de Gastriis en 1217, ecclesia S. Martini de Castris en 1252, 1484, mas de san Marti de Castrias cap a 1400, de Castria, al sègle XVI, St Martin de Castres en 1626, pioch de S. Martin, al sègle XVII, St Martin de Castries cap a 1780. Segon Hamlin, Càstrias ven d'un ablatiu-locatiu popular *castriis (vengut castrias), amb un redoblament de i, vengut dau latin classic castra, mot utilizat per los luòcs fortificats d'epòca romana (veire Negre, Revue internationale d'Onomastique, XXIII, p. 207-210)[3],[4]. Sant Martin ven del nom latin de Martinus, avesque de Tors, evangelizator de la Gàllia[5].

Ferruçac[modificar | Modificar lo còdi]

I a de sibornièrs a Ferruçac. Las fòrmas ancianas son : usque ad Ferrusac en 1213, las terras de Ferussac, cap a 1400, Farrussac en 1774-75 (mapa de Cassini), Ferrussac cap a 1780. Ferruçac ven del gentilici latin Ferrucius, amb lo sufixe -acum. Ferruçac èra una proprietat galloromana[6]. La prononciacion es benlèu en [farr-].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Martine Baïsset    
març de 2008 2020 Jean Barral sense retirat de l'ensenhament
març de 1983 2008 Maurice Requi    
  1983      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 173, totala: 173

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
604 743 685 765 725

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 596 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 426 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
102
109
81
85
103
118
133
135
138
140
2009 2010
142
144
152
152
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 189 abitants e la densitat èra de 4,39 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 411
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 692, a Vachères
  3. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 360
  4. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 91
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 614-615
  6. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 158