Sant Matieu de Trevièrs

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vila d'Occitània
Sant Matieu de Trevièrs
Saint-Mathieu-de-Tréviers
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de Sant Matieu de Trevièrs.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 46′ 14″ N, 3° 52′ 10″ E
Superfícia 21,92 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
400 m
120 m
78 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Lodeva (Montpelhièr abans 2017)
Canton
3418
Sant Geli dau Fesc (Las Matèlas abans 2015)
Intercom
200022986
CC Grand Puòg de Sant Lop (residéncia)
Cònsol Jerôme Lopez
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
4 836 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

4 931 ab.
Densitat 212,91 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34270
Còde INSEE 34276

Sant Matieu de Trevièrs (Saint-Mathieu-de-Tréviers en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

La comuna compren l'aglomeracion principala, Trevièrs (amb la glèisa de Sant Martin) e sus un sèrre, lo masatge de Sant Matieu (glèisa dau meteis nom), situat a l'oèst e a pauca distància.

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : vicaria quam vocant Terrevias en 978, ecclesia que est fundata in honore S. Martini de Tres Vias au sègle XI o XII, de Tribus Viis, sense data [sègle XII ?], parrochia S. Martini de Tribus Viis en 1229, ecclesiam S. Martini de Tribus Viis en 1263, de Tribusviis en 1264, apud Tres vias en 1286, apud Triviers en 1312, 1314, 1336, viam appellatam de S. Martino en 1334, de Triviis en 1520, Triviers en 1622, Triviez en 1626, Trivies en 1648, Triviès en 1668-69, Trivies en 1703, Treviér, Treviez en 1740-60, Treviez en 1771[1].

Segon Dauzat, Sant Matieu ven dau nom ebrèu de l'evangelista Matthaeus[2]; segon Hamlin, Trevièrs es probablament un crosament entre lo latin e ancian occitan tres vias « tres camins » e *triviarum, mot de latin vulgar derivat dau classic trivium; lo vocable de la glèisa de Trevièrs es Sant Martin, mas lo vilatge a pres lo nom de Sant Matieu, nom de la localitat situada a proximitat[1] e recipròcament.

Sant Matieu[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son ecclesiam S. Matthaei en 1099, villa S. Mathei en 1217, honor Maurinorum S. Mathei en 1258, S. Matieu en 1626, St Mathieu en 1648, St Mathieu de Treviers en 1740-60, St Mathieu e St Mathieu de Treviers en 1770-71 (mapa de Cassini)[3]. Veire lo paragrafe precedent.

Montferrand (roïnas dau castèl)[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son castrum de Monte ferrando, cap a 1132, castrum de Monte Ferrando, et ipsum Montent Ferrandum en 1135, bajuli... de Monteferrando en 1181, de camino Montisferrandi usque ad Aganticum en 1189, versus Monferran en 1209, vicaria Montisferrandi en 1215, signum dominii et senhiorie : Melguer et Montferran en 1250, castri Montisferrandi en 1303, 1309, in castro Montisferrandi en 1317, comte de Melguer et de Monferan en 1318, Mõferrad en 162, Montferrant en 1626, le chasteau apellé de Montferrand en 1699, Montferrand en 1740-60, Chau de Montferrand en 1770-71 (mapa de Cassini). Lo nom de Montferrand s'es especializat per designar lo castèl (desrocat en 1699) daus avesques de Magalona, mas a l'origina sembla d'aver designat tota l'arèsta rocosa dont la cima principala pòrta ara lo nom de Puòg de Sant Lop. Tota l'encontrada tresplombada per aquel puòg es atestada Vallis Montisferrandi en 1264, 1293, 1317, ecclesiarum... de Valle Feran en 1296-1305, valle de Montferant en 1520, Laval de Montferran en 1526, la Val de Montferran en 1563. Lo determinant dau nom de la comuna de Viòus en la Val es degut a aquela depression. L'etimologia es lo mot mont e lo nom medievau d'òme Ferrand(us)[4].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026 Jerôme Lopez PS foncionari
2006 2008 Robert Yvanez divèrs esquèrra  
març de 1965 2006 Gérard Saumade CIR, puòi PS, puòi MdC Mèstre de conferéncias, deputat (1988-2002), president dau Conselh Generau (1979-1998)
1945 1965 Eugène Saumade    
1944 1945 Gaston Durand    
1940 1944 Eugène Saumade    
1906 1940 Louis Cancel    
1900 1906 Eugène Saumade    
1896 1900 Louis Cancel    
  1896      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 4667, totala: 4769

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
378 394 429

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 400 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 566 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
534
571
954
1 505
2 623
3 713
4 641
4 659
4 660
4 763
2009 2010
4 662
4 764
4 686
4 788
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 4836 abitants e la densitat èra de 220,62 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 406
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 617
  3. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 362
  4. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 253