Gabian

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Gabian
Gabian
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de Gabian.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 30′ 52″ N, 3° 16′ 25″ E
Superfícia 15,96 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
260 m
100 m
82 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Besièrs
Canton
3429
Càsols (Rojan abans 2015)
Intercom
243400678
CC dels Avant Monts
Cònsol Francis Boutes
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
840 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

859 ab.
Densitat 52,01 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Gabianais (en francés)
Còde postal 34320
Còde INSEE 34109

Gabian es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

La prononciacion es [gabi'a] [1]. Las fòrmas ancianas son : Gabiano ah integre, après 1010, ad Gabianum en 1130, castrum Gabiani en 1153, apud Gabianum (varianta : Gabranum) en 1162, de Gabiano en 1180, castrum Gabiani en 1216, mensuram de Gabiano en 1247-1248, Gabianum en 1272, Cabian en 1622, Gabian en 1643, 1708, 1740-60, 1770-1772 (mapa de Cassini)[2].

Segon Dauzat, Gapian ven del nom galloroman [comprene d'origina gallica] d'òme *Gapius, varianta de Gappius, amb lo sufixe -anum[3]; segon Hamlin, Gabian ven del gentilici latin Gavius, amb lo sufixe -anum. Gabian èra una proprietat galloromana[2]. Segon Delamarre, que cita la mencion villa Gabiana de 954, absenta del diccionari topografic de Hamlin e tirada (probablament) del diccionari d'Eugène Thomas, l'etime seriá gappiānā e lo nom celtic de persona (de mèstre) Gappios, atestat amb lo nom latinizat de Gappius, mas tractat aicí coma *Gapios[4]. La dificultat es la finala en -a, qu'auriá menat a *Gabiana. Delamarre es estat victima de la fòrma dobtosa de 954, ont Gabiana, s'existís, a un ròtle gaireben adjectival.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
junh de 2004 2026 Francis Boutes PS retirat de l'ensenhament, ancian conselhièr general, ancian vice-president del Conselh General, president de la CC
març de 2001 2004      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 830, totala: 842

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 023 1 023 1 044

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 334 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 1 016 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
816
780
743
640
651
659
770
786
802
816
2009 2010
810
825
820
838
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 840 abitants e la densitat èra de 52,63 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. https://www.etudesheraultaises.fr/wp-content/uploads/ael-art-2006-30-11-nouvelles-observations-toponymie-herault-frank-hamlin.pdf
  2. 2,0 et 2,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 173
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 308
  4. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 155, 297 e 347