Sant Pèire de la Faja

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Sant Pèire de la Faja
Saint-Pierre-de-la-Fage
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Capèla Santi Pietri.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 47′ 38″ N, 3° 25′ 36″ E
Superfícia 18,6 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
780 m
623 m
360 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
342
Lodeva
Canton
3415
Lodeva
Intercom
200017341
CC de Lodevés e Larzac
Cònsol Pierre-Paul Bousquet
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
132 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

133 ab.
Densitat 5,75 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34520
Còde INSEE 34283

Sant Pèire de la Faja (Saint-Pierre-de-la-Fage en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Parlatges[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : castro, quod vocatur Partlages en 1101, de Parlatges en 1107, de Partlages, abans 1140, de Parlagas en 1157, castrum de Parlagas en 1162, de Parlatges en 1188, Bernardi Guillelmi de Partlages en 1195, ecclesia S. Marie de Parlages (varianta : Parlagiis) en 1252, de Parlagis en 1264, de Parlagys en 1344, ecclesia Beate Marie de Parlages parrochialis en 1484, de Parlatgis, al sègle XVI, de Parlages en 1529, Parlage en 1613, Parlagi en 1622, Parlatges en 1626, Parlages en 1648, Parlatges en 1740-60, N.D. de Parlages en 1740-60, 1770-72 (mapa de Cassini)[1].

Segon Hamlin, lo nom es escur. L'identitat fonetica amb l'occitan parlatge explica que dempuòi lo sègle XVII las gents que patissián de problèmas de paraula anavan a Parlatges per garir[1].

Sant Pèire de la Faja[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : parrochia S. Petri de la Faia en 1122, ecclesia S. Petri de Faia (varianta : Fagia) en 1252, S. Petri de Fagia en 1484 e al sègle XVI, S. Pierre de la Fage en 1740-60, 1774-75 (mapa de Cassini)[2]. Segon Dauzat e Rostaing, Sant Pèire es lo nom de l'apòstol (grèc Petros, latin Petrus)[3]. Lo determinant ven de l'occitan faja « fageda, bòsc de faus »[4].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Lo nom oficial de la comuna èra Parlatges (amb lo -tg- occitan), mas en 1889, lo capluòc e lo nom passèron a Saint-Pierre-de-la-Fage[5]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026 Pierre-Paul Bousquet sense retirat
2003 2008 Jacques Libessart    
març de 2001 2003 Michel Merlan    
  2003      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 107, totala: 111

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
295 306 339

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 203 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 134 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
58
57
49
56
76
87
114
115
119
120
2009 2010
116
120
113
117
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 132 abitants e la densitat èra de 7,1 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

A la capèla de Nòstra Dòna de Parlatges, retaule del sègle XIV en pèira, amb de scènas de la vida de la Verge

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 281
  2. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 365
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 6223
  4. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 153
  5. http://cassini.ehess.fr/fr/html/fiche.php?select_resultat=26214