Grabèls

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vila d'Occitània
Grabèls
Grabels
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de Grabèls.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 38′ 55″ N, 3° 48′ 09″ E
Superfícia 16,24 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
167 m
65 m
5 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Montpelhièr
Canton
3446
Montpelhièr-1 (Montpelhièr-10 abans 2015)
Intercom
243400017
Montpelhièr Mediterranèa Metropòli
Cònsol René Revol
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
8 603 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

8 700 ab.
Densitat 446,74 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34790
Còde INSEE 34116

Grabèls (Grabels en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : Grabel, Grabels cum suo terminio, S. Johannis de Grabels en 1120, parrochia S. Juliani de Grabello en 1166, ecclesiam de Grabello en 1168, de Grabellis, sense data [sègle XII ?], de Grabel, au sègle XII, parrochia S. Juliani de Grabel, parrochia et villa S. Juliani de Grabel en 1202, ecclesiam S. Juliani de Grabellis en 1214, de Grabellis en 1222, 1285, 1302, 1303, parrochia de Grabel en 1302, Grabellis en 1307, 1316, castro de Grabellis en 1321, Grabeils en 1526, de Grabellis en 1529, de Grabelis, de Grabelles en 1550, du lieu de Grabels en 1579, Grabels en 1622, 1626, 1648, 1740-60, 1770-71 (mapa de Cassini)[1].

Segon Dauzat, Grabèls es benlèu un derivat dau prelatin d'òme grava, « pèira »[2]; segon Hamlin, totas las fòrmas ancianas an -b- intervocalic, çò qu'exclutz grava; lo nom vendriá dau tèma preindoeuropèu *gr-ap- citat per Alan Novèl, amb lo sufixe diminutiu -èl[1]. Se Hamlin a rason a prepaus de grava, son explicacion demòra datada ça que là.

Segon Jean-Pierre Chambon dins sas Notes étymologiques et philologiques, lo « tèma pre-indoeuropèu *gr-ap- es estat fargat amb la tòca d'explicar... Grabèls; cal renonciar a aquel cercle viciós.»

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026 René Revol Partit d'Esquèrra-França Insomesa professor de sciéncias economicas e socialas
març de 2001 2008 Bernard Prunet divèrs drecha avocat
1990 2001 André Falgueirettes divèrs esquèrra retirat d'electronician
març de 1989 1990 Pierre Varaine    
març de 1983 1989 Roger Privat    
1965 1983 Pierre Doumergue divèrs esquèrra  
  1965      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 7255, totala: 7377

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
570 615 658

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 717 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 713 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
835
1 020
1 537
2 527
3 130
5 438
5 906
6 025
6 092
6 228
2009 2010
6 244
6 382
6 393
6 521
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 8603 abitants e la densitat èra de 529,74 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 186
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 327