Valhauqués

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vila d'Occitània
Valhauqués
Vailhauquès
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo vilatge de Valhauqués vist dau sud.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 40′ 24″ N, 3° 43′ 07″ E
Superfícia 16,12 km²
Altituds
 · Mejana
 
150 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Lodeva (Montpelhièr abans 2017)
Canton
3418
Sant Geli dau Fesc (Las Matèlas abans 2015)
Intercom
200022986
CC Grand Puòg de Sant Lop
Cònsol Hussam Al Mallak
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
2 546 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 600 ab.
Densitat 160,48 ab./km²
Autras informacions
Gentilici valhauqués
Còde postal 34570
Còde INSEE 34320

Valhauqués (Vailhauquès en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : parrochia S. Saturnini de Vallauches en 1094-1108, terminium de Valleleuchense abans 1100, de Vaillauches en 1100, Berengarii de Vallauques en 1149, 1174, ecclesiam de Valauques en 1168, Poncius de Vallauchesio en 1183, de Valhauquesio, sense data [sègle XII ?], parrochia S. Saturnini de Vallauches en 1184, de Vallauquesio en 1272, Guillelmus de Valhauquesio en 1293-94, de Valeuquesio en 1295, rectore de Valhauquesio en 1324, prior de Valleuquesio en 1392, de Valhauquesio, a la fin dau sègle XIV, Vallouquès en 1526, de Valeuquesio en 1529, de Vallauqhesio en 1550, Vailloques en 1626, Valliauques en 1648, Vaillamques, Valiauquès, Valiauqués en 1740-60, Vaillaiuques en 1770-72 (mapa de Cassini)[1].

Dauzat e Rostaing non dison res de Valhauqués. Segon Hamlin, Valhauqués ven de vau e d'un segond element escur, seguit dau sufixe latin -ensem; i a una atestacion, benlèu dau sègle XI e que concernís benlèu Valhauqués : castello de Leuco; leuco, de sens desconegut (Charles Rostaing, Essai sur la Toponymie de la Provence, p. 194-195) poiriá èsser l'element recercat[1]. Leuco es pas brica desconegut; lo gallic *leucos, prèp semanticament dau grèc leukós, « blanc », significa « clar, treslusent > liuç, lhauç » [2].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 2026 Hussam Al Mallak divèrs esquèrra mètge
març de 1989 2001 Jean-François Renaud PS  
març de 1971 1989 Paul Bernard    
  1989      
1931 1938 Théophile Durand    
  1931      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2587, totala: 2628

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
228 228 258 280 266 232 241 225 229

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
250 425 473 539 592 550 184 205 205

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
221 231 237 219 224 203 242 191 195

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
191
235
315
772
1 317
1 899
2 058
2 082
2 153
2 191
2009 2010
2 262
2 302
2 366
2 406
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 2546 abitants e la densitat èra de 157,94 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 414
  2. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2008, p. 199