Sant Andrieu de Sangònis

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vila d'Occitània
Sant Andrieu de Sangònis
Saint-André-de-Sangonis
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Comuna de Sant Andrieu de Sangònis.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 39′ 02″ N, 3° 30′ 15″ E
Superfícia 19,6 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
122 m
171 m
26 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
342
Lodeva
Canton
3414
Ginhac
Intercom
243400694
CC de la Vau d'Erau
Cònsol Jean-Pierre Gabaudan
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
6 063 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

6 167 ab.
Densitat 286,63 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34725
Còde INSEE 34239

Sant Andrieu de Sangònis (Saint-André-de-Sangonis en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Lo gentilici es : santandrivenc, santandrivenca

L'escais dels abitants de Sant Andrieu èra los pòrcs negres.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las (principalas) fòrmas ancianas son : terminium de Sangomas [legir : Sangonias) en 996-1031, villam que vocatur Sangonias en 1031-1048, parrochie S. Andree Sanguivomensis cap a 1140, de Sangonis en 1252, de Sangoniis en 1264, de Sanguomis en 1270, S. Andreae de Sangonis en 1393, de Sangoniis en 1484, St André de Sangonis en 1740-60, 1770-72 (mapa de Cassini)[1].

Segon Dauzat e Rostaing, Sant Andrieu, dau grèc Andreas, es un daus dotze apòstol e de mai d'un sant[2]; segon Hamlin, Sangònis es benlèu lo nom gallic d'òme Samaconius (D. E. Evans, Gaulish Personal Names, p. 252), amb una desinéncia latina dau locatiu plurau (segon Negre, TGF, I, p.232)[1].

Segon Delamarre, Sangònis èra Samaconiā, la proprietat de Samaconios, mas la fòrma actuala ven de l'ablatiu plurau Samaconiis. Samaconius, « Einwolf », es atestat a Carnuntum[3]. Delamarre es donc d'acòrdi amb Negre.

Sainte-Brigitte en francés[modificar | Modificar lo còdi]

Descriuta coma sucursala (parròquia annèxa) sus la mapa de Cassini, au nòrd-nòrd-oèst de la vila. I a encara la glèisa e lo cementèri.

Las fòrmas ancianas son : parrochiarum S. Saturnini sive S. Brigide, parrochie S. Saturnini sive S. Brigide en 1129, ecclesia S. Brigide en 1252, de S. Brida en 1344, S. Brigidae en 1393, ecclesia S. Brigide en 1484, Bergide en 1626, Ste Brigide en 1643, [l'eglise] de Ste Brigite en 1740-60, Ste Brigite en 1770-72 (mapa de Cassini)[4]. Lo nom locau de la santa patrona de l'Irlanda es pas conegut : entre Brigida, Bergida o Brida.

Cambons[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : villa Cambonis, villa Cambones en 954-986, in Cambones, cap a 1005, mansuum de Cambos en 1122, de Kambos, cap a 1140, de Cambos en 1153, ecclesiam beate Marie de Cambo en 1180, ecclesia S. Marie de Cambos en 1252, priore de Cambone en 1286, ecclesia Beate Marie de Cambono en 1484, Cambout (?) en 1626, Cambous en 1626, 1643, 1740-60, 1770-72 (mapa de Cassini), Camboux en 1740-60, l'église de Cambous en 1740-60[5].

Frank R. Hamlin devesís los toponimes cambon, venguts dau gallic cambo- « coide , corbadura » en tres grops segon lo sens :

  • « coide, vòuta d'una aiga », çò qu'es lo sens d'origina e que marca probablament que lo nom data de l'epòca gallica;
  • « camp fertil », pas ligat necessàriament amb una aiga; quand i a pas d'atestacions medievalas, un crosament entre cambon e camp bon es possible;
  • lo nom d'ostau Cambon.

Hamlin classa aqueu Cambons dins la segonda categoria, en precisant çaquelà que se tròba a proximitat d'un grop de vòutas de Lergue (nom francés, probablament *Lèrga puslèu que *Lerga) e a 2 km en aval dau luòc Cambon a Seiraç.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
febrièr de 2017 2026 Jean-Pierre Gabaudan divèrs drecha viticultor
2014 febrièr de 2017 Patrick Lambolez divèrs drecha dentista
març de 2008 2014 Bernard Douysset UMP  
març de 1977 2008 Gérard Delfau PS (entrò 1998), puòi Partit Radical d'Esquèrra senator (1980-2008)
  1977      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 5618, totala: 5701

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 125 2 269 2 264

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 2 565 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 2 611 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 295



Cercar
3 782
4 690
4 887
5 030
5 111
2009 2010
5 175
5 258
5 319
5 402
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 6063 abitants e la densitat èra de 309,34 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 375
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 585-586
  3. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 227, 305 e 364
  4. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 369
  5. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 71