Guadalquivir

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Guadalquivir
Trajècte de Guadalquivir
Caracteristicas
Longor 657 km
Bacin 56 978 km2
Bacin collector Guadalquivir
Debit mejan 164,3 m3⋅s-1 (Sevilha)
Geografia
Païses traversats Espanha Espanha

Guadalquivir es un riu de la Peninsula Iberica que nais a la Cañada de Aguafría, a 1400 m de nautor, a la Sèrra de Cazorla (Jaén). Va per las províncias de Jaén, Còrdoa e Sevilha e desboca a Sanlúcar de Barrameda (Cadis), en un ample estuari partejat amb la província de Huelva.

Los romans lo nomenèron Betis, qu'èra lo riu principal de Betica (Andalosia) e la sèrra ont nais tant Guadalquivir coma los seus afluents principals se sona Betica. Es l'unic riu espanhòl navegable, dempuèi Sevilha fins a l'Atlantic. Entre la capitala andalosa e l'estuari s'estend una importanta zòna umida: las marismes de Guadalquivir.

Conca del riu de Guadalquivir

Donadas[modificar | modificar la font]

  • Conca: 56 978 km2
  • Longor: 657 km
  • Debit mejan:
    • Restanca del Tranco: 18,3 m³/s
    • Marmolejo: 68,4 m³/s
    • Sevilha: 164,3 m³/s

Afluents[modificar | modificar la font]

  • En la riba esquèrra:
    • Riu Guadiana Menor.
    • Riu Guadalbullón, que passa per Jaén.
    • Riu Guadajoz.
    • Ritz Genil: es lo principal afluent, que li apòrta un debit de 33 m³/s que recuèlh las aigas de la Sierra Nevada. Va per la Granada, ont recep lo Darro, e per Loja, Puente Genil e Écija.
    • Riu Corbones.
    • Riu Guadaira, que passa per Alcalá de Guadaíra e Sevilha.
  • En la riba drecha:
    • Riu Guadalimar.
    • Riu Jándula
    • Riu Yeguas.
    • Riu Guadalmellato.
    • Riu Guadiato.
    • Riu Bembézar.
    • Riu Viar.
    • Rivera de Huelva.
    • Riu Guadiamar.
Lo riu de Guadalquivir al sieu passatge per la vila de Còrdoa

Regim fluvial[modificar | modificar la font]

Las creissudas de Guadalquivir an causat de problèmas al cors de l'istòria sustot dins la província de Sevilha, en la plana alluviala. Lo problèma de las inondacions s'es resolgut dins de vilas coma Sevilha o Còrdoa, pas aital dins los pòbles del bas Guadalquivir, coma se poguèt veire los ans 1996 e 1997, amb de grandas inondacions. La creissuda mai fòrta al sègle XX foguèt la de febrièr de 1963 amb un debit de 5300 m³/s a Còrdoa e 6700 m³/s a Sevilha.