Narbona

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vila d'Occitània
Narbona
Narbonne
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
D'esquèrra a drecha, de naut en bas: Lo pargue dels espòrts e de l'amistat ; las Dònas de França; lo palais dels Arquevesques; la catedrala Sant Just e Sant Pastor; la mediatèca centrala e l'esplanada André Malraux; una òbra al Pargue dels espòrts e de l'amistat; lo palais de justícia; lo pont Voltaire; lo teatre; la plaça de l'Ostal de la comuna; lo pont dels Mercands amb vista sul palais dels Arquevesques, la catedrala Sant Just e Sant Pastor de Narbona e la canal de la Robina; los Mercats Centrals; lo palais dels Espòrts, de las Arts e del Trabalh; l'Espaci de Libertat; la via Domicia; la gara SNCF; la fresca en omenatge a Charles Trenet, nascut a Narbona; una vista aeriana del centre-vila ; l'anciana glèisa Nòstra Dòna de La Morguiá, uèi musèu lapidari.
Bandièra
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 11′ 01″ N, 3° 00′ 15″ E
Superfícia 172,96 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
285 m
13 m
0 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Contrada Narbonés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
113
Narbona (capluòc)
Canton
1111, 1112, 1113
Caplòc de 3 cantons (abans 2015), burèu centralizator de 3 cantons (dempuèi 2015)
Intercom
241100593
Lo Grand Narbona (residéncia)
Cònsol Bertrand Malquier
(2023-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
55 375 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

56 550 ab.
Densitat 305,28 ab./km²
Autras informacions
Gentilici narbonés, narbonesa
Còde postal 11100
Còde INSEE 11262
www.narbonne.fr

Narbona (prononciada [nar'buno̞] en narbonés; Narbonne en francés) es una vila lengadociana, situada dins lo departament d'Aude e la region administrativa d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon. Es localizada pròche la Mar Mediterranèa, entre Besièrs e Perpinhan. Es traversada pel canal de la Robina, que foguèt integrada al patrimòni mondial de l'umanitat de l'UNESCO en 1996. A l'epòca romana, donèt son nom a la Gàllia narbonesa.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Geograficament, es enrodada pel Massís de la Clapa a l'oèst, Corbièras a l'èst, e los estanhs de Bajas e Sijan al sud.

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : Narba, al sègle VI ab.-J-C, Narbon, Narbo Martius, al primièr sègle, Colonia Julia Paterna Claudia Narbo Martius, Atacinorum Decumanorumque colonia..., nunc nomen et decus Martius Narbo (Pomponius Mela, sègle primièr) , Narbona en 1148, Nerbone, Nerbonne, Nerboune, Narbone, als sègles XII e XIII, Nerbona en 1279, Narbonne en 1402, Nerbonne en 1417, etc. La prononciacion occitana es Narbóuno, dins la grafia de l'abat Antòni Savartés. Lo nom es benlèu ibèr o aquitanic e la rasic nar-, aplicada a de flumes (Ptolemèu sonava l'Aude Narbon) a benlèu un rapòrt ambe lo nom de la vila [1],[2].
Michel Morvan conferís lo nom de la vila amb la rasic basca *narb- [3].

Bonhan[modificar | Modificar lo còdi]

Bonhan es una anciana villa dels vescomtes de Narbona. Las fòrmas ancianas son : Abunianum en 782, Abanianum en 1089, Molendinum de Abuniano en 1130, Bastida de Abunhiano en 1300, Abonhanum en 1345, Castrum de Habonhano en 1364, La bastide ou grange d'Abonhan en 1500, Bougniac en 1672, Une metterie ditte Bougnac, Bonniac en 1763, etc[4], Bougna (mapa IGN).
Bonhan es format del nom latin d'òme Aponius, atestat, e del sufixe -anum. L'iniciala A- a desparegut (aferèsi). Las fòrmas tardivas en -ac son d'errors evidentas.

Fontfreja (nom supausat)[modificar | Modificar lo còdi]

Véser a l'article.

La Morguiá[modificar | Modificar lo còdi]

La Morguiá es una anciana parròquia e un priorat benedictin, del vocable de Nòstra Dòna, unit a l'abadiá Sant Victor de Marselha. Las fòrmas ancianas son : Ecclesia S. Mariae... infra muros civitatis Narbona en 782, ''Ecclesia S. Mariae en 1112, Parrochia B.M. de Monachia en 1302, Nostra Dona la Morguia en 1308, Prior de Monachia en 1346, Beata Maria de Burgo Monachia nuncupata en 1443, Notre Dame de Bourg entre 1200 e 1639, La Mourguier en 1706, etc [5].
La Morguiá es equivalent a la Mongiá, le resultat del latin monachus (vengut del grèc), « monge, morgue », ambe sufixe -ia, vengut -iá, prononciat [jɛ] en Narbonés. La rotacizacion dins un proparoxitòn (n > r) es normala. Le sens es « lòc ont son los morgues/monges ».

Montjudaïc[modificar | Modificar lo còdi]

Montjudaïc (es la fòrma occitana o la fòrma dels documents ?) es l'anciana ciutat dels josius, al barri de Coiran e de Bèlvéser. Las fòrmas ancianas son : Mons Judaicus en 914, Mons Judaycus sive Cimiterium Judeorum en 1352[6].

Mojan[modificar | Modificar lo còdi]

Mojan [a l'èst de Narbona] es un castèl modèrne e un ancian priorat. Las fòrmas ancianas, nombrosas, son : Mujanus en 1782, Villa Muiani en 1066, De Moiano en 1204, Moyanum en 1251, Mojanum en 1352, Moya en 1363, Bastida vocata de Moiano en 1387, Motjan al sègle XIV, Ecclesia B. Mariae de Mojano, nunc ruralis, cujus est rector, ut asseritur, capitulum S. Justi en 1404, Grangia de Mojano en 1497, Montja en 1537, Moja en 1537, La place de Mojan tenue de l'abbé de Lagrasse entre 1503 e 1589, Esglise Nostre Dame de Mouja en 1639, Moujan en 1696, etc[7].
Mojan ven probablament del nom latin d'òme Modius ambe'l sufixe -anum, èra una granda proprietat galloromana.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Vestigis de la Via Domícia.

La ciutat foguèt fondada pels romans en 118 abans lo Crist. Èra alavetz la Colonia Narbo Martius del nom del cònsol roman Quintus Marcius Rex. Narbona èra situada a la crosada de doas estradas romanas importantas: la via Domícia, e la via Aquitània. Se pensa que lo nom Narbo poiriá èsser un toponim cèlta o ibèr Narbo.

Pus tard, en 45 abans lo Crist, Juli Cesar installèt a Narbona los veterans de la Xena legion. Puèis, en 27 abans lo Crist, l'emperaire August faguèt una visita a la ciutat e 5 ans pus tard ne fasiá la capitala de la província romana de la Gàllia Narbonesa. Siaguèt entrò la fin de l'Antiquitat romana una de las ciutats pus importantas de Gàllia. Segon Estrabon n'èra la primièra. Durant los dos primièrs sègles de l'èra crestiana sa superficia èra vesina de 100 ectaras, çò que laissa pensar que sa populacion èra pròcha de 35 000 abitants.

Aprèp sa destruccion en 145 per un incendi accidental, Antonin lo Piós faguèt reconstruire Narbona en 160 e espandiguèt puèi la ret rotièra de la Narbonesa.

La ciutat declinèt durant l'Antiquitat tardiva. L'encencha, que probablament data de la fin del sègle III, sonque delimitava 16 ha. En 462, Narbona siaguèt integrada al reiaume visigòt de Tolosa.

Al començament del sègle VI, siaguèt Narbona brèvament la capitala dels visigòts qu'èran estats vençuts a la batalha de Vouillé (507) pels francs de Clovís. Gràcias a l'ajuda militara dels ostrogòts de la peninsula italica, los visigòts del rei Amalric servèron Septimània e Narbona. Amalric i siaguèt puèis assassinat en 531. Jol règne del rei Teudis (531-548), la ciutat siaguèt pas pus la capitala dels visigòts.

A partir de 719, foguèt conquistada per las tropas araboberberas musulmanas dels Omeias vengudas de la Peninsula Iberica e dirigidas pel tresen governaire d'Ispània, al-Samh. Se nomenava alara Arbona.

Capduèlh o lo Capitòli[modificar | Modificar lo còdi]

Es una anciana torre, l'ancian Capitòli de Narbona, bastit pels romans, tornat bastir a l'epòca de Tibèri, cambiat en palais e abitat per Alaric II, desrocat del temps de Loís XIII. La glèisa Sant Fèlix, dont parla Gregòri de Tors (De glor. martyr., I, 92) èra vesina del Capitòli. Lo nom es atestat : Palatium regis (ibid.), Capitolium quod est in Narbona en 1066, Turris vulgariter vocata Capitolium sive Capduel en 1344, Capdeulh en 1444, In Capitolio, entre 1129 e 1494, Capdeil en 1576 [8].

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
19 d'octobre de 2023 (2026) Bertrand Malquier divèrs dreta agent immobilièr
6 d'abrial de 2014 8 d'octobre de 2023
(mòrt en foncions)
Didier Mouly divèrs dreta avocat, filh d'Hubert Mouly
març de 2008 2014 Jacques Bascou PS president de la CA, deputat (1997-2012)
1999 2008 Michel Moynier divèrs dreta massatgista-quinesiterapeuta, president de la CA, conselhièr general e regional
1971 1999 Hubert Mouly divèrs dreta avocat, conselhièr general e regional
1959 1971 Francis Vals SFIO deputat, conselhièr general, deputat europèu, president del Conselh Regional
1958 1959 Paul Jean SFIO  
1948 1958 Louis Madaule SFIO  
1947 1948 Emile Roux SFIO  
1944 1947 Marius Lacroix SFIO  
1940 1944 Henri Caillard    
1925 1940 Achille Lacroix SFIO  
1922 1925 Germain Mouret SFIO  
1891 1921 (mai d'un còp) Ernest Ferroul POF puèi SFIO deputat, conselhièr general, president fondator de la C.G.V.M. (Confederacion Generala dels Vinhairons del Miègjorn)
1837 1843 Jean Dominique Ducros de Saint-Germain    
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Division administrativa[modificar | Modificar lo còdi]

Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la ciutat de Narbona èra devesida en tres cantons :

Narbona es ara devesida en 3 cantons, diferents dels cantons anteriors :

  • Lo canton de Narbona-1, format d'una partida de Narbona (20 177 abitants en 2014) e de las comunas de Bisanet, Montredond de las Corbièras, Nevian e Viladanha (siá 24 958 abitants en 2014).
  • Lo canton de Narbona-2, format d'una partida de Narbona (14 041 abitants en 2014) e de las comunas de Bajas e Grussan (siá 19 785 abitants en 2014).
  • Lo canton de Narbona-3, format d'una partida de Narbona (18 637 abitants en 2014).

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 52802, totala: 54369

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
9 050 9 086 9 464 9 940 10 246 10 762 11 907 11 427 13 066

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
14 300 16 062 17 172 17 266 19 968 28 134 29 702 29 566 27 824

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
28 852 27 039 28 173 28 956 29 841 31 909 30 047 29 975 32 060

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
33 891
38 441
39 342
41 565
45 849
46 510
50 776
51 306
51 005
52 252
2009 2010
51 227
52 625
51 039
52 489
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 55375 abitants e la densitat èra de 320,16 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Panorama de Narbona amb la catedrala.
Palais dels archivesques.

Personalitats[modificar | Modificar lo còdi]

Espòrt[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 104, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f196.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 490
  3. M. Morvan, Dictionnaire étymologique basque, Internet/Lexilogos
  4. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 40, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f132.item.texteImage
  5. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, p. 195, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f287.image.texteImage
  6. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, p. 251, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f343.image.texteImage
  7. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 257, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f349.item.texteImage
  8. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 66, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f158.item.texteImage
Narbona es una etapa sul camin de Sant Jacme.