Montferrand (Aude)

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Montferrand
Montferrand
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo puèg e lo borg de Montferrand.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 21′ 55″ N, 1° 49′ 12″ E
Superfícia 17,93 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
301 m
230 m
186 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1105
Bassin Chaurien, en francés (Castèlnau d'Arri Sud abans 2015)
Intercom
200035855
CC de Castèlnau d'Arri Lauragués Audenc
Cònsol Christophe Pradel
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
583 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

593 ab.
Densitat 29,22 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Montferrandais
(en francés)
Còde postal 11320
Còde INSEE 11243

Montferrand (Montferrand en francés) es una comuna lengadociana, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Montferrand[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : Castrum de Monteferrando en 1213-1214, Monsferrandus en 1224, Villa de Montferrando en 1317, Subtus Montem Ferrandum,... prioratus in Monte Ferrando al sègle XV, Montferran..., Montferrant en 1441-42, Montferrand en 1781. La prononciacion occitana es Mounferrán[1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [muŋfe'ran].
Montferrand ven del latin mons [montem], montanha o simpla tuca en país de plana, ambe'l nom germanic d'òme Ferrand [2],[3].

La Font d'Alzonne, Saint Pierre d'Alzonne[modificar | Modificar lo còdi]

Saint Pierre d'Alzonne, benlèu Sant Pèire d'Alzona en occitan, es una anciana parròquia de la comuna de Montferrand, prèp del Pas de Naurosa (Ecclesia Sancti Petri de Alzona, juxta Montem Ferrandum en 1443, Ecclesia et decimarium Sancti Petri de Alzona al sègle XV, Sainct Pierre de Alzona en 1540, Ecclesia parochialis Sancti Petri d'Alzone, loci de Montferrand et Labastide en 1647, Saint Pierre, chapelle en 1781[4]), e la Font d'Alzona es una font importanta situada a 200 m de la glèisa. Ernèst Negre, coma per Alzona, comuna situada prèp de Carcassona, explica aquelis noms per un idronime preceltic *alis ambe'l sufixe gallic -ona [5]. Mes la Font d'Alzona e Sant Pèire d'Alzona (noms supausats) serián en realitat segon Delamarre (que parla pas de la vila d'Alzona) Elusio-dūnon, que cita Ciceron (Elusiodunum), nom atestat tanben al sègle IV Mansio Elusione; Elusio-dūnon seriá lo « fòrt d'Elusios », d'un nom gallic d'òme [6]. En realitat, la fortalesa d' Elusio-dūnon èra puslèu situada sus la tuca de Montferrand. L'aglomeracion romana, que gardava lo nom tradicional, Elusio-, Mansio Elusione, sense l'apondi de dūnon, es puslèu sul terrenh pus planièr que la glèisa de Sant Pèire d'Alzona ocupa encara. Çaquelà, la Font d'Alzona se pòt tanben interpretar en celtic coma l'idronime alisona[7].

Sant Laurenç[modificar | Modificar lo còdi]

Sant Laurenç [al nòrd de la comuna e près de la Nauta Garona ] es un masatge e una anciana parròquia; la glèisa parroquiala èra dedicada a Sant Laurenç. Las fòrmas ancianas son : Sainct Laurens en 1494, Sainct Laurent de Sautel en 1642, Saint Laurent de Sautés en 1777 [8].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Montferrand èra caplòc de conferéncia dins la diocèsi de Sant Pàpol[1].

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 (2026) Christophe Pradel sense etiqueta agricultor
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra dels cantons de Castèlnau d'Arri Sud; es ara del canton del Bassin chaurien (en francés).

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 524, totala: 534

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
960 990 940

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 792 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 561 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
480
438
395
352
356
410
467
477
486
494
2009 2010
496
504
496
504
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 583 abitants e la densitat èra de 32,52 ab/km².

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 248, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f340.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 465 e 469-470
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 249
  4. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 413, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f505.item.texteImage
  5. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, https://books.google.com.ua/books?id=rsNpi7IVulEC&pg=PA25&lpg=PA25&dq=font+d%27alzonne&source=bl&ots=dSLpMfjaQd&sig=silHXg6Fv5mnqz-g9nv0i9oORxI&hl=fr&sa=X&ved=0ahUKEwiJ0IOBsqLbAhVEYlAKHSRiDSQQ6AEIRjAE#v=onepage&q=font%20d'alzonne&f=false
  6. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 149, 297 e 323
  7. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 47 e 323
  8. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 398, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f490.item.texteImage