Vilafòrt (Aude)

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Vilafòrt
Villefort
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 42° 57′ 17″ N, 2° 02′ 00″ E
Superfícia 12,67 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
760 m
410 m
394 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
112
Limós
Canton
1114
La Nauta Val d'Aude (Eissalabra abans 2015)
Intercom
200043776
CC dels Pirenèus audencs
Cònsol Marc Rivals
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
87 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

88 ab.
Densitat 7,58 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Villefortois (en francés)
Còde postal 11230
Còde INSEE 11424

Vilafòrt[1] (Bilofórt en grafia de Savartés[2]; Villefort en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Segon la grafia Bilofort de Savartés[2], la prononciacion es normalament [,bilɔ'fɔrt].

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas confrontantas de Vilafòrt
Eissalabra Montjardin
Rivèlh Vilafòrt Fèstas e Sant Andrieu
Puègverd

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las atestacions ancianas son : Castellum quod vocatur Villafort en 1152; Villa Fortis de Brugar[iis en 1319; Villa Nova terre Domini de Bruer[iis en 1319; Villa Nova terre Domini de Brueriis en 1319; Villefort en 1781; Bilofórt en 1912 (Savartés)[3][2].
Lo nom es format de l'eretièr del latin villa, a l'origina « granda proprietat », puèi « vilatge » a comptar del sègle XIen, ambe l'adjectiu fòrt [4] dins sa fòrma femenina anciana (fòrta es analogic). Se tracta doncas d'un vilatge fortificat o, çò pus mens, aparat per un castèl.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Vilafòrt èra de Quercorbés (o Quercòrb).
Vilafòrt èra de la Tèrra Privilegiada, onze comunautats a l'entorn d'Eissalabra exemptas de tota imposicion mejançant una soma annala qu'apelavan subvencion [5].
La glèisa parroquiala, dedicada a Sant Andriu, èra annèxe de Puègverd [2],[6].

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 (2026) Marc Rivals    
març de 2001 2014 Janine Cabanié    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton d'Eissalabra; ; es ara del canton de La Nauta Val d'Aude (Quilhan).

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 96, totala: 102

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
202 184 315 288 314 352 372 253 315

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
342 317 335 347 314 294 294 289 252

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
254 219 234 183 180 165 143 132 116

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
95
90
70
87
80
87
108
105
103
104
2009 2010
100
100
101
101
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 87 abitants e la densitat èra de 6,87 ab/km².

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/11d.html
  2. 2,0 2,1 2,2 et 2,3 L'abat SavartésDictionnaire topographique du département de l'Aude, p. 474. 
  3.  Dictionnaire topographique de la France.
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 718 e 722
  5. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 443, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f535.item.texteImage
  6. https://www.geoportail.gouv.fr/donnees/carte-de-cassini