Planha (Aude)

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Planha
Plaigne
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 10′ 28″ N, 1° 48′ 45″ E
Superfícia 13,19 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
392 m
307 m
249 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Contrada Puèja, Lauragués
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1101
De la Puèja al Rasés (Bèlpuèg abans 2015)
Intercom
200035707
CC Puèja-Lauragués-Malapera
Cònsol Didier Alric
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
115 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

116 ab.
Densitat 8,26 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11420
Còde INSEE 11290

Planha (Plaigne en francés) es una comuna lengadociana, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : Plainha en 1244, La terre et honneur de La Plagna en 1260, Plailhanum en 1268, Plaignanum en 1269, Chasteau de Penhan en 1270, Planhanum, archipresbyteratus Garnaguesii en 1289, Planhanum en 1353, Sanctus Petrus de PLanis en 1365, Locus de Planis, ...de Planha, ...de Planhis, dioecesis Mirapicensis al sègle XV, Locus de Planho en 1443, Planis en 1588, Eglize de Plaigne, dédiée à saint Pierre en 1730, Plagne en 1781. La prononciacion occitana es Plágno [1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc ['plaɲɔ].
Planha ven del latin planea, collectiu, ensemble de lòcs planièrs [2],[3].

Sant Julian (o Jolian) de Planha[modificar | Modificar lo còdi]

Sant Julian, [lòc desparegut situat al sud-oèst de Planha, entre Laricot e Les Parets; véser la mapa de Cassini] es una anciana glèisa sucursala arroïnada de Planha, de la diocèsi de Mirapeis. Las fòrmas ancianas son : Ecclesia de Sancto Juliano en 1318, Capella Sanctorum Juliani et Basilisae, prope fontem de Planha en 1443. A pauca distància de la capèla se trobava una font de las aigas reputadas miraculosas : Capella in honorem sanctorum Juliani et Basilicae dedicata ad jactum balistae al sègle XV, Saint Julien de Plagne, succursale en 1781 [4].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 (2026) Didier Alric    
març de 2008 2014 Marc Chauve    
2001 (2008 ?) Gilbert Courbières    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 109, totala: 112

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
519 514 543 532 535 612 602 619 603

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
515 531 490 497 462 462 438 428 428

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
411 420 405 310 315 311 319 256 229

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
184
160
157
129
141
128
122
121
121
124
2009 2010
117
120
114
117
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 115 abitants e la densitat èra de 8,72 ab/km².

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 315, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f407.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 533, a Pla
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 195, per Plagne
  4. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 397, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f489.item.texteImage