Cumièrs

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Cumièrs
Cumiès
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 17′ 50″ N, 1° 50′ 31″ E
Superfícia 3,92 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
313 m
248 m
224 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1101
De la Puèja al Rasés (Salas d'Èrs abans 2015)
Intercom
200035855
CC de Castèlnau d'Arri Lauragués Audenc
Cònsol Thierry Malleville
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
37 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

37 ab.
Densitat 8,93 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 11410
Còde INSEE 11114

Cumièrs (Cumiès en francés) es una comuna lengadociana, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : Honor de Cumeriis en 1238, Cutinerium, comprene Cutmerium, en 1271, Decimarium Sancti Petri de Cucmerio en 1292, Chutmerium en 1298, Cumerium en 1304, Cucmerium en 1315, Cutmerium en 1319, Villa de Cumier en 1327, Cugnerium, comprene Cugmerium, en 1339, Decimarium S. Petri de Cugmerio, ...de Cugmorio (al revèrs de la pèça, dimaire de Saint Pierre de Cuganorol) en 1355, De Cugnierio, comprene De Cugmerio, en 1378, Saint Pierre de Cumiès en 1740, Cumiès en 1781[1].
Segon Dauzat, Cumièrs vendriá del preceltic *cucc-, « cima »; lo segond element es benlèu lo gallic maros, « grand », latinizat en *cuc-mar-ius [2].

Milhars[modificar | Modificar lo còdi]

Milhars es una anciana succursala de la diocèsi de Mirapeis, del vocable de Sant Sarnin. Las fòrmas ancianas son : In decimario Sancti Saturnini de Milhariis en 1283, De Milariis en 1318, De Millaris en 1378, Milhas en 1781 [3].
Dauzat e Rostaing fan dels Milhars o Millars le resultat del latin milliarium, « pèira miliara »[4].
Le resultat de Milliarium seriá *Milhièr. Milhars ven puslèu del latin miliares, « camp de milh, lòc ont cultivan le milh, non pas le milh modèrne, vengut d'America, mes lo milh menut » [5].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
abrial de 2012 (2026) Thierry Malleville    
març de 2001 2012 Robert Aureillan PS  
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 35, totala: 37

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
120 122 120

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 101 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 90 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
34
34
36
43
36
40
37
38
38
40
2009 2010
37
39
36
38
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 37 abitants e la densitat èra de 9,44 ab/km².

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 114, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f206.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 234
  3. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 240, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f332.item.texteImage
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 457
  5. Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae, vol V, p. 273, legir en linha [1]