Brossas e Vilaret

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Brossas e Vilaret
Brousses-et-Villaret
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista del centre del Vilaret.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 20′ 35″ N, 2° 15′ 15″ E
Superfícia 11,16 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
599 m
410 m
229 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1110
De la Malapera a la Montanha Negra (Montreal), Saissac abans 2015
Intercom
200042463
CC de la Montanha Negra
Cònsol Yannick Dufour-Loriolle
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
344 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

349 ab.
Densitat 30,73 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11390
Còde INSEE 11052

Brossas e Vilaret (Brousses-et-Villaret en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Las doás aglomeracions son sus la RD 103, probablament pas a l'origina, pr'amor de la situacion de las glèisas (per Vilaret, la capèla Sant Estève, anciana glèisa, remplaçada per una autra que garda lo meteis vocable). Malgrat lo nom, lo Vilaret demòra una aglomeracion d'una relativa importància.

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Brossas[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : Bruciae en 934, Villa quae vocatur Broxas en 950, Brossas en 1245, Ecclesia Sante Marie de Brocis en 1249, Castrum de Brossis en 1270, Locus de Bross. (sic, comprene Brossis) en 1377, Brousses en 1781. La prononciacion occitana es Broussos [1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [bru'sɔs].
Brossa, mot prèp de brosta, del germanic *brustjan, « borronar, botonar », a lo sens de « barta, bartàs, boissonada, talhada, talhadís », eventualament « bòsc » o al revèrs « bruguièra »[2],[3].

Vilaret[modificar | Modificar lo còdi]

Vilaret o probablament lo Vilaret (mapa Michelin) es una anciana comunautat. Lo vocable de la glèisa es Sant Estève. Las fòrmas ancianas son : Villare quod nominatur Sancti Stephani en 889, Villa quae vocatur Grecentarius sive Villareleto, cum ecclesia Sancti Stephani en 950, De Cressenteriis, alias Craissenteriis en 1217, Ecclesia sancti Stephani de Villario en 1249, Decanatus de Villario prope Sanctum Dyonisium en 1347, Villar en Cabardès... esglise Sainct Estienne au cimetière en 1641, Villaret en 1781[4].
Vilaret es un diminutiu (sufixe -et, [vengut del latin -ittum]) de Vilar, del latin villare, que deriva de villa e que representava una partida de la villa, granda proprietat antica e medievala, doncas un masatge, una bòria, un lòc a despart a l'interior de la villa [5]. Lo nom ancian *Graissentièras o benlèu *Graissantièras (los escribas aimavan latinizar los mots que ne sabián pas l'origina e per exemple far de -an un pus presentable -en) s'explica per la preséncia de grapauds (gallic craxanto- [6]).

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Las doás comunautats son unidas dempuèi la revolucion, en 1792. Brossas aimava mai s'aplegar ambe'l Vilaret puslèu qu'ambe Fraisse, perqué los abitants non s'endevenián; escriguèron al Conselh del Departament lo 21 de novembre e la requèsta foguèt acceptada [7].

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
25 de mai de 2020 (2026) Yannick Dufour-Loriolle    
12 de decembre de 2008 2020 Danièle Nicolaou    
1977 2008 (demission lo 22 d'octobre) Pierre Inard    
1965 1977 Joseph Bonnafous    
1932 1965 Alfred Gasc    
  1932      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 343, totala: 351

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
443 470 495

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 455 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 343 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
190



Cercar
307
313
314
315
319
2009 2010
313
317
314
317
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 344 abitants e la densitat èra de 30,82 ab/km².

Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 48, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f140.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 119, a Brosse
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 269
  4. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 470, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f562.item.texteImage
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 715 e 718
  6. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2008, p. 128
  7. Procès verbal de la session du conseil du département de l'Aude. 1792 p 207