Afrodisi de Besièrs

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Saint Aphrodise.

Sant Afrodisi es dich evesque de Besièrs. Se sap pas res de segur a son subjècte, auriá viscut al sègle III que seriá vengut en Gàlia en companhiá de sant Pau-Sèrgi, apòstol de Narbona. Son nom, coma aquel dels sieus companhs, associats amb el dins lo martiri, son identics a aqueles d’un grop de martirs de Tars, celebrat lo 22 de març. Alara èra festejat a aquela data, l’Afrodisi de Besièrs se celèbra ara lo 28 d'abril.

Legenda e tradicion[modificar | Modificar lo còdi]

Sembla que lo primièr evesque de Besièrs aja viscut e mòrt en patz. Seriá pas qu'al sègle XVI que lo Breviari de Besièrs fabrega la legenda actuala amb diferentas tradicions oralas. Segon aquela legenda, Afrodisi seriá estat d'en primièr prèire d'Ermès a Eliopòlis, en Egipte.

Basilica de Sant-Afrodisi de Besièrs.

Son encontre amb la Santa Familha pendent la fugida en Egipte auriá determinat son abandon dels dieus pagans.

Après la Passion del Crist, seriá partit amb son camèl per evangelizar la Gàlia, e se seriá installat à Bezièrs. a causa de sa granda activatat compareguèt dabant lo governaire e foguèt condamnat a mòrt.

Foguèt decapitat, e sa tèsta getada dons un potz. Lo cap sortiguèt sul pic del potz, Afrodisi se tornèt levar, la prenguèt dins sas mans e caminèt cap a la vila. Sus son passatge, de gents pausèron de cagaraulas: passava dessús sens los espotir. De maçons trabalhant a un ostal se trufèron d'el: foguèron sul pic petrificat e lors caras se vesiá encara al sègle XIX sus la parets d'un convent uèi desmolit.

Fin finala Afrodisi fuguèt enterrat pels sieus discípols dins la balma qu'èra lor demorança, e que venguèt la cripta de la basilica que li es consacrada.

Lo camèl fuguèt pres per un olièr. Quand l'animal moriguèt, foguèt empalhat e se promenat solemnament los 28 d'abril per la fèsta del sant. Suprimida a la Revolucion, aquela fèsta contunha fins ara. Lo camel es promenat per las carrièras menat per un personatge en costume oriental, lo Papari.

Uèi, per la fèsta, se cosina las còcas de Besièrs.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  • Joan-Claudi Pertusèr, L'Apôtre Zéro, vies de saint Aphrodise de Béziers et de son chameau, Toulouse, éditions Loubatières, 1993 ISBN 2862661880 i ISBN 978-2862661889Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. (bande dessinée)

Annèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]