1970
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ans : 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
||||||||||||
Aquesta pagina concernís l'an 1970 del calendièr gregorian.
Eveniments [modificar]
Occitània [modificar]
França [modificar]
Euròpa [modificar]
- 10 d'abril: George Harrison anóncia la dissolucion del grop The Beatles.
Mond [modificar]
- 12 de genièr: la Guèrra de Biafra s'acaba amb la capitulacion de Biafra.
- 23 de genièr: los govèrns de Peró e Colómbia fan conéisser la siá decision de defendre los sieus dreches per fixar l'estenduda de las siás mars territorialas.
- 23 de febrièr: en Georgetown (Guyana), lo governador general britanic proclama la naissença de la Republica de Guyana, amb sir Edward Luckhoo per president.
- 9 d'abril: en Chile, Salvador Allende deven lo primièr politic socialista d'America del Sud que ganha las eleccions presidencialas.
- 11 d'abril - Cap Canaveral (Estats Units): s'enlaira Apollo 13. Aquela fusada aurà un accident dos jorns après, malgrat que l'equipatge capitarà a far tornar la nau al sòl.
- 29 d'abril: de tropas nòrd-americanas e sudvietnamianas ocupan Cambòtja en cèrca de guerrilhèrs vietcongs.
- 9 de mai, Estats Units - Cent mila personas protèstan contra la Guèrra de Vietnam.
- 31 de mai: inauguracion de la Copa Mondiala de Fotbòl de 1970 en la Ciutat de Mexic. Brasil serà lo campion d'aquel an.
- 10 d'octòbre: las Fiji se fan independentas del Reialme Unit.
- 15 d'octòbre: en Egipte, Anwar el-Sadat deven lo nòu president coma successor del mòrt Gamal Abdel Nasser.
- 13 de novembre: en Siria, après un còp d'Estat, Hafez al-Assad assumís la presidéncia del país.
Arts [modificar]
Sciéncias e tecnicas [modificar]
- 10 de decembre: en Estocòlme, los investigadors de la fusion nucleara e del ferromagnetisme Hannes Alfvén de Suècia e Louis Néel de França recebon lo Prèmi Nobel de Fisica.
- 10 de decembre: en Norvègia, l'argentin Luis Leloir es premiat amb lo Prèmi Nobel de Quimia per las investigacions realizadas sus l'interconversion d'idrats de carbon simples en complèxes. L'investigador agrònom nòrd-american Norman Borlaug recep lo Prèmi Nobel de la Patz pel desvolopament en variacions de blat de nauta productivitat.
Economia [modificar]
Naissenças [modificar]
- 25 de genièr - Jordi Valls i Pozo, poèta catalan
- 18 de març - Queen Latifah, cantaira americana
- 27 de març - Mariah Carey, cantaira american
- 15 de mai – Frank de Boer, fotbolaire neerlandés
- 24 de març – Lara Flynn Boyle, actritz americana
- 29 d'abril – Andre Agassi, jogaire de tennis american
- 29 d'abril – Uma Thurman, actritz americana
- 16 de mai – Gabriela Sabatini, jogaira de tennis argentina
- 22 de mai - Naomi Campbell, modèl e actritz anglesa
- 13 d'agost – Alan Shearer, fotbolaire anglés
- 25 d'agost – Claudia Schiffer, modèl alemanda
- 31 d'agost - Nikola Gruevski, primièr ministre de la Republica de Macedònia
- 19 de setembre - Sonny Anderson, fotbolaire brasilièr
- 2 d'octobre - Maribel Verdú, actritz espanhòla
- 29 d'octobre - Philip Cocu, fotbolaire neerlandés
- 8 de decembre - Martín Loustau, ministre argentin
- 17 de decembre - Lado Gurgenidze, primièr ministre de Georgia
Decèsses [modificar]
- 5 de genièr – Max Born, fisician alemand, Prèmi Nobel en 1954 (n. 1882)
- 2 de febrièr – Bertrand Russell, filosòf e logician anglés, Prèmi Nobel de la patz (n.1872)
- 17 de febrièr - Shmuel Yosef Agnon, escrivan israelian, Prèmi Nobel (n. 1887)
- 20 de febrièr - João Café Filho, president de Brasil (n. 1889)
- 30 de març – Heinrich Brüning, cancelièr d'Alemanha (n.1885)
- 16 d'abril - Richard Joseph Neutra, arquitècte american (n.1892)
- 26 d'abril - Francisco Cunha Leal, primièr ministre de Portugal (n. 1888)
- 12 de mai - Nelly Sachs, escrivana alemanda, Prèmi Nobel (n. 1891)
- 1 de junh - Pedro Eugenio Aramburu, èx-president d'Argentina (n. 1903)
- 11 de junh – Aleksandr Kerenski, primièr ministre de Russia en 1917 (n. 1881)
- 21 de junh – Sukarno, president d'Indonesia (n.1901)
- 10 de julhet - Bjarni Benediktsson, politician islandés, èx-primièr ministre (n. 1908)
- 13 de julhet – Arthur Charles Miller, director american de fotografia en cinèma (n.1895)
- 27 de julhet – António de Oliveira Salazar, dictator de Portugal (n.1889)
- 1 d'agost - Otto Heinrich Warburg, biològ alemand, Prèmi Nobel (n. 1883)
- 1 de setembre – Francés Mauriac, escrivan francés, Prèmi Nobel (n.1885)
- 18 de setembre - Jimi Hendrix, musician de rock american (n.1942)
- 25 de setembre – Erich Maria Remarque, escrivan alemand (n.1898)
- 28 de setembre – Gamal Abdèl Nassèr, president d'Egipte (n.1918)
- 28 de setembre - John Dos Passos, novelista american (n. 1896)
- 4 d'octobre - Janis Joplin, cantaira americana de blues (n. 1943)
- 10 d'octobre - Édouard Daladier èx-primièr ministre de França (n. 1884)
- 19 d'octobre - Lázaro Cárdenas del Río, president de Mexic (n. 1895)
- 9 de novembre – Charles de Gaulle, general e èx-president de la Republica Francesa (n.1890)
- 21 de novembre - Chandrasekhara Venkata Raman, fisician indian, Prèmi Nobel (n. 1888)
- 23 de novembre - Yusof bin Ishak, primièr president de Singapor (n. 1910)
Prèmi Nobel [modificar]
- Prèmi Nobel de Fisica : Hannes Alfvén, Louis Eugène Félix Néel
- Prèmi Nobel de Quimia : Luis Federico Leloir
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : Bernard Katz, Ulf von Euler, Julius Axelrod
- Prèmi Nobel de Literatura : Alexandre Soljenitsin
- Prèmi Nobel de la Patz : Norman Borlaug
- Prèmi Nobel d'Economia : Paul Samuelson
