Flandra

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Vlaanderen
Flag of Flanders.svg
Vlaams GewestLocatie.png
La region flamenca
Vlaamse GemeenschapLocatie.png
La comunautat flamenca
País Belgica Belgica
Lenga oficiala neerlandés
Capitala Brussèlas
Ministre-President Kris Peeters
Superfícia
 – Totala

13 522 km²
Populacion
 – Dins la region flamenca
 – dins la region de Brussèlas

6 043 161 (2005)
aprox. 200 000
Densitat 447 ab./km²
Imne nacional De Vlaamse Leeuw


Flandra o Flandes (en neerlandés Vlaanderen) es lo nom d'una region que, a l'Edat Mejana, cobrissiá una part del nòrd de França (la region del riu d'Escalda), lo nòrd‑oèst de Belgica e l'extremitat sud‑oèst dels Païses Basses (la Flandra zelandesa; en neerlandés, Zeeuws-Vlaanderen).

Pus ancianament, e abans la regionalizacion de Belgica, lo mot de Flandra correspondiá al territòri de las províncias bèlgas de Flandra Occidentala e de Flandra Orientala e tanben a la region vesina de Westhoek en França a l'entorn de Duinkerke. Correspond uèi a una de las tres regions de l'estat federal de Belgica.

Geografia[modificar | modificar la font]

Flandra forma una planura que s'estira d'oèst en èst e compren divèrsas regions, del nòrd‑oèst al sud‑èst: a l’òrle de la mar del Nòrd, la region costièra amb la plaja e las dunas; la region dels polders, d'una largor de 10 km a 15 km, amb doas sosregions, lo Veurne Ambacht, o Mestier de Fuernas, dinc lo bacin d’Yser, e los polders de la bassa Escalda; la Flandra interiora, amb sas doas compausantas, la Flandra sablosa – que compren lo país de Turhout, lo país d'Eeklo e lo país de Waes – puèi la Flandra sablolimonosa, al sud, amb las còlas flamencas (156 m al mont Kemmel) e las còlas de Renaix o Ardenas flamencas (141 m al mont de l'Enclus e 157 m al Pottelberg).

Istòria[modificar | modificar la font]

Lo comtat de Flandra remonta a l'epòca carolingiana. Lo Tractat de Verdun (843) lo placèt en Lotaríngia, puèi passèt a la Frància Occidentala per lo Tractat de Meersen (870). S’espandiguèt vèrs lo nòrd de França d’en primièr (Lilla, Arràs), puèi vers l'Empèri (Flandra imperiala), de l’auta man d'Escalda, gràcias als comtes que se seguèron de paire en filh de 862 a 1119 (de Baudoïn I a Baudoïn VII) e arribèt a cima de sa poténcia al sègle XII, sota los règnes de Teiric e Felip d'Alsàcia.

Vassal del rei de França, lo comte de Flandra patís puèi la politica centralizaira de son senhor capecian. Annexada per Felip lo Bèl, Flandra se revòlta (Matinas brugesas) e umília la cavalariá francesa a la batalha dels Esperons d'Aur (1302). A la mòrt del comte Loís de Mala (1384), escai a son gendre, lo duc de Borgonha Felip l’Ardit. Província dels Païses Basses espanhòls, puèi austrians, Flandra pèrd Artés al Tractat dels Pirenèus (1659), Lilla e Doai (Flandra francesa) al Tractat d'Ais d'Alemanha (1668), e se vei quitar, puèi restituir, divèrsas vilas flamencas. França, sota la Revolucion, devesís son territòri en dos departaments : lo de Lys e lo d'Escalda, que devendràn las províncias de Flandra Occidentala e de Flandra Orientala.