Canigó

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Canigó (poèma).


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Pic de Canigó
Pirenèus
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Pic de Canigó dempuèi lo Serrat d'en Vaquer
Pic de Canigó dempuèi lo Serrat d'en Vaquer
Direccion relativa a la posicion
Continent
Situacion
Designacion provisòria
Constellacion
Tipe d'objècte
Còs astronomic parent
Còs astronomic filh
Luòc de descobèrta
Grop d'objèctes menors
Sequéncia de Hubble
Sul còrs astronomic
Companhon de
Tipe espectral
Tipe espectral
Fus orari
Situat sus una isla
Embocadura
Tipe de lac
Lacs sus lo riu
Grop de lacs
Situat sul lac
Afluents del lac
Emissari del lac
Bacin idrografic
Massís de montanhas
Tipe de montanha
Arquitècte
Remplaçat per
Tipe de bastiment
Material
Mèstre d'òbra
Sistèma d'autorotas
Societat de mantenança
Pòl d'escambis
Linha ferroviària
Operator
Aligança ferroviària
Gara
Pista
Travèrsa
País Espanha
Compausanta de
Tipe de division administrativa
Exclava de
Enclava
Capitala
Cap d'estat
Regim politic
Cap de l'executiu
Representant del partit
Cap del govèrn
Assemblada
Moneda
Lenga oficiala
Imne
Frontalièr de
Embessonatge
Subdivisions
Membre de
Sant patron
Domeni internet
Còde ISO 3166-1 alfa-2
Còde ISO 3166-1 alfa-3
Còde ISO 3166-1
Còde ISO 3166-2
Còde AITA
Còde OACI
Còde FAA
Còde INSEE
Còde de comuna
Còde del catalòg
Còde CBS
Còde GNIS
Còde GNIS Antarctica
Còde NUTS
Còde dantai
Còde de comuna alemanda
Còde de districte alemand
Còde administratiu
Còde administratiu
Còde ISTAT
Còde de gara
Còde OKATO
Còde cadastral
Còde postal
Còde telefonic internacional
Prefix telefonic nacional
Còde d'imatriculacion
Geografia
Altitud 2 784,66 m[1]
Massís Massís del Canigó
Pirenèus
Longor  km
Largor  km
Superfícia  km2
Coordenadas 42° 31′ 08″ Nòrd
       2° 27′ 24″ Èst
/ 42.51889, 2.45667
42°31′08″N 2°27′24″E / 42.51889, 2.45667
Administracion
País França França
Region Lengadòc-Rosselhon
Departament Pirenèus Orientals
Ascension
Primièra Cap a 1280 per Pèire III
Via pus aisida
Geologia
Edat
Ròcas
  Geolocalizacion sus la mapa : [[]]
Pyrenees topographic map-fr.svg
Pic de Canigó
Identificants
ULAN


DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz


Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Canigó.
Canigó vist de la rota de l'aeropòrt de Perpinhan (a Ribesaltes).

Canigó es un massís montanhós dels Pirenèus catalans situat a mens de 50 km de la mar Mediterranèa, entre Conflent e Valespir. Domina Prada de Conflent e tota la valada de la Tet ambe 2784 m a la seuna cima. Se pòt veire de fòrça luènh, de tota la plana lengadociana (e fins a Marselha, en de circonstàncias particularas).

La legenda atribuís la seuna primièra ascension al rei Pèire III d'Aragon, en l'an 1285.

Al pè de Canigó se tròban los monastièrs de Sant Martí del Canigó e de Sant Miquel de Cuixà.

Canigó es un vertadièr simbòl nacional en Catalonha, e a inspirat de poètas coma Jacint Verdaguer, e tanben de cançons popularas coma: Muntanyes de Canigó, fresques són i regalades

Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son càlzer escarides serres
que plateja l’hivern i l’estiu daura,
grandiós beire on beu olors l’estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d’aloja que cel davalla. Jacint Verdaguer Canigó (poèma) (p. 27-28)

La flama de Canigó[modificar | modificar la font]

Existís una tradicion, cada 22 de junh, fòrça monde i pujan per alucar la flama de Canigó, una flama que velhan tota la nuèit. L'endeman, davalan fins a Perpinhan amb la meteissa tesa emplegada a la cima, per alucar los divèrses fuòcs de la nuèit de Sant Joan als Païses Catalans.[2] [3]


Notes[modificar | modificar la font]

  1. Font : Geoportal amb mapa IGN a l'escala al 1:25000
  2. Vermut a la rebuda de la Flama del Canigó
  3. Festes - l'espai on comença la festa