Canigó
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Pic de Canigó dempuèi lo Serrat d'en Vaquer |
||||||||||||
| Geografia | ||||||||||||
| Altitud | 2 784,66 m[1] | |||||||||||
| Massís | Massís del Canigó Pirenèus |
|||||||||||
| Longor | km | |||||||||||
| Largor | km | |||||||||||
| Superfícia | km2 | |||||||||||
| Coordenadas | ||||||||||||
| Administracion | ||||||||||||
| País |  França |
|||||||||||
| Region | Lengadòc-Rosselhon | |||||||||||
| Departament | Pirenèus Orientals | |||||||||||
| Ascension | ||||||||||||
| Primièra | Cap a 1280 per Pèire III | |||||||||||
| Via pus aisida | ||||||||||||
| Geologia | ||||||||||||
| Edat | ||||||||||||
| Ròcas | ||||||||||||
Geolocalizacion sus la mapa : Pirenèus
|
||||||||||||
Canigó es un massís montanhós dels Pirenèus catalans situat a mens de 50 km de la mar Mediterranèa, entre Conflent, Rosselhon, Valespir, e l'Alt Empordan. Domina Prada de Conflent e tota la valada de la Tet ambe 2784 m a la seuna cima. Se pòt veire de fòrça luènh, de tota la plana lengadociana (e fins a Marselha, en de circonstàncias particularas).
La legenda atribuís la seuna primièra ascension al rei Pèire III d'Aragon, en l'an 1285.
Al pè de Canigó se tròban los monastièrs de Sant Martí del Canigó e de Sant Miquel de Cuixà.
Canigó es un vertadièr simbòl nacional en Catalonha, e a inspirat de poètas coma Jacint Verdaguer, e tanben de cançons popularas coma: Muntanyes de Canigó, fresques són i regalades
- Lo Canigó és una magnòlia immensa
- que en un rebrot del Pirineu se bada;
- per abelles té fades que la volten,
- per papallons los cisnes i les àligues.
- Formen son càlzer escarides serres
- que plateja l’hivern i l’estiu daura,
- grandiós beire on beu olors l’estrella,
- los aires rellentor, los núvols aigua.
- Les boscúries de pins són sos bardissos,
- los Estanyols ses gotes de rosada,
- i és son pistil aqueix palau aurífic,
- somni d’aloja que cel davalla. Jacint Verdaguer Canigó (poèma) (p. 27-28)
La flama de Canigó[modificar]
Existís una tradicion, cada 22 de junh, fòrça monde i pujan per alucar la flama de Canigó, una flama que velhan tota la nuèit. L'endeman, davalan fins a Perpinhan amb la meteissa tesa emplegada a la cima, per alucar los divèrses fuòcs de la nuèit de Sant Joan als Païses Catalans.[2] [3]
Notes[modificar]
- ↑ Font : Geoportal amb mapa IGN a l'escala al 1:25000
- ↑ Vermut a la rebuda de la Flama del Canigó
- ↑ Festes - l'espai on comença la festa
