Garona
| Garona | |
|---|---|
| Caracteristicas | |
| Longor | 647 km |
| Bacin | 55 000 km2 |
| Bacin collector | Garona |
| Debit mejan | 600 m3⋅s-1 (Bordèu) |
| Riu | |
| S'escampa dins | l'ocean Atlantic |
| Geografia | |
| Afluents principals | |
| · Riba esquèrra | De completar :Sava • Gimona • Arrats • Gers • Baïsa |
| · Riba drecha | De completar Arièja • Òlt • Toish • Tarn |
| Païses traversats | |
| Regions traversadas | Occitània |
| Vilas principalas | |
Garona es un grand flume occitan (oficialament francés e espanhòl) que raja sus 647 km. Garona nais dins los Pirenèus espanhòls de la Val d'Aran.
Geografia[modificar]
Sa font es situada en Val d'Aran, al luòc dich l'Uelh deth Garona, al Plan de Beret. Lo riu se dirigís d'en primièr cap al nòrd, dintra en França al Pont del Rei a Fos, recep la Pica davalada dels massís de Luishon. Daissa los Pirenèus après aver asagat lo site antic de Sent Bertran de Comenge, puèi recep la Nesta, càmbia de direccion cap al nòrd èst dins una val larga, asaga Sent Gaudenç passa los pichons Pirenèus entre Sent Martòri e Martras Tolosana, recep lo Salat davalat de Sent Gironç. Lo flume traversa Murèth, recep Arièja a Portèth per aténher Tolosa ont càmbia de direccion cap al nòrd-oèst per se getar dins l'Ocean Atlantic a son embocadura comuna amb Dordonha ont forman l'estuari de Gironda.
Entre Tolosa e Bordèu lo flume travèrsa Agen e recep sos principals afluents en riba drecha, Tarn e Òlt eissits del sistèma idrologic del Massís Central.
Lo flume es navegable de l'ocean fins a Langon. Un canal lateral foguèt bastit al sègle XIX per jónher Langon e Tolosa (ligason amb lo Canal de las Doas Mars de Tolosa a Seta).
Entre los Pirenèus e Tolosa lo flume es adobat per l'industria idroelectrica. Mai recentament doas centralas nuclearas foguèron bastidas sus las ribas, a Brau e Sent Loís en Blaiés e a Golfèch.
A Bordèu lo flume es fòrça larg e jos l'influéncia de las marèas. A marèa nauta se forma un mascaret que puja lo flume.
Principalas vilas traversadas[modificar]
[toponims de tornar veire]
- Vielha
- Sent Biat, Montrejau, Sent Gaudenç, Murèth, Tolosa, Blanhac
- Los Sarrasins - Lo Vilar - La Magistèra
- Agen, Marmanda, Lo Pòrt de Santa Maria
- la Rèula, Lengon, Bordèu
Principals afluents[modificar]
[toponims de tornar veire]
En seguir lo cors del flume, s'encontran los afluents seguents :
- ↑ Ne diu pas s'escriure *Gat Mòrt, l'origina estent ga, sinonim bordalés de gua.