Neolitic

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Barra de navigacion entre los periòdes de l'Istòria

Preïstòria

Protoistòria

Istòria

Paleolitic Mesolitic Neolitic

Edat del Coire Edat del Bronze Edat del Fèrre

Antiquitat Edat Mejana Edat Modèrna


Edats preïstoricas
O   La Tène   Protoistòria
  Hallstatt
Edat del Fèrre
  Bronze final  
  Bronze mejan
  Bronze ancian
Edat del Bronze
    Calcolitic    
  Neolitic Preïstòria
Mesolitic / Epipal.
P     Paleolitic superior  
    Paleolitic mejan
    Paleolitic inferior
  Paleolitic
Edat de la pèira


Lo Neolític (del grèc νέος, néos 'novèl', e λίθος, líthos 'pèira') es un periòde de la preistòria que i aguèron luoc d'innovacions d'una transcendéncia granda: los èssers umans descobriron l'agricultura e l'elevatge e venon sedentaris. Aquel tèrme foguèt prepausat en 1865 per l'istorian John Lubbock. Lo nom fa referéncia a lo biais novèl de trabalhar las aisinas de pèira, qu'*en *plus *de [fr] percutidas, son tanben bèlas. Aquela foguèt una apòca de cambiaments economics, coma l'aparicion de l'excedent de produccion, socials e culturals. Aquel periòde long se devisa generalament en tres fasas: lo neolític inicial, lo mejan e lo final.

Après d'epòcas longas de clima fòrça fred vengueron de sasons de clima caud que comportèron la creacion de terrassas fluvialas, l'aument del nivèl de l'aiga de la mar e dels rius... Las principalas innovacions tecnicas son la generalizacion de l'utillatge de pèira polida e del vas de ceramica. Dins cèrtas regions, aquestes importants cambiaments son relativament rapids e mai d'un autor a pogut parlar de revolucion neolitica. La neolitization es ça que la un fenomèn progressiu, subrevengut a datas desparièras segon las regions. En Orient Mejan, lo Neolític comença al torn de 9 000 abC. Acaba amb la generalizacion de la metallurgia e l'invencion de l'escritura, al torn de 3 300 abC.

Espleches personals