Felibritge

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Acamp de fondacion dau Felibritge en 1854
Acamp de fondacion dau Felibritge en 1854

Lo Felibritge es un movement dedicat a la lenga e la cultura occitanas, amb de connexions fins dins lei País Catalans. Son accion se situa especialament dins lo domeni literari.

Sa vocacion es de favorizar e d'organizar la sauvagarda e la promocion de la lenga occitana e de tot çò que constituís la cultura especifica dei país de lenga d'òc.

Lei membres d'aqueu movement son lei felibres e lei felibressas. Çò relatiu o pertanhent au Felibritge receu l'adjectiu felibrenc -a.

Somari

[Modificar] La creacion dau Felibritge

Lo Felibritge se fondèt lo 21 de mai de 1854, jorn de Santa Estela, au castèu de Fòntsegunha, proprietat de Giera a Castèunòu de Gadanha (Provença). Sei sèt fondadors, segon la version oficiala, son Frederic Mistral, Teodòr Aubanèu, Josèp Romanilha, Joan Brunet, Ansèume Matieu, Pau Giera e Anfós Tavan.

Santa Estela es la patrona dau Felibritge e lo congrès annuau de l'associacion se fa cada an a una data pròcha de la fèsta de santa Estela.

[Modificar] Lo desvolopament

[Modificar] Estructura dau Felibritge

Lo Felibritge a una estructura ben particulara. Es devesit en sèt mantenenças (seccions regionalas) de Provença, d'Auvèrnha, de Guiana-Peiregòrd, de Lemosin, de Lengadòc, de Gasconha e de Catalonha, qu'an caduna a lor cap un sindic e un vicesindic. Au cap dau movement se tròba lo consistòri compausat de cinquanta majoraus qu'elegisson lo capolier (president), que serà ajudat per lo clavaire e lo baile.

L'associacion se recampa un còp l'an, a cada còp dins una vila diferenta, a una data pròcha de Santa Estela, a l'encòp per festejar e per definir la politica de l'organizacion per l'annada.

[Modificar] Felibritge e occitanisme

Lei principis fondadors dau Felibritge, dempuei 1854, an totjorn defendut l'ensems de la lenga occitana e dau país d'Occitània. Lo Felibritge es donc una part integranta e istorica de l'"occitanisme" dins sons sens larg e originau (l'occitanisme es tot çò que fa la promocion deis interès d'Occitània, segon Jòrdi Kremnitz[1]).

Lo Felibritge, dins sei tèxts istorics, nomena la lenga occitana en utilizant lei tèrmes "lenga d'òc", "provençau", "lenga provençala" e tanben "occitan", "lenga occitana". Per Occitània utiliza lei tèrmes "País d'Òc", "Miegjorn" e tanben "Occitània". En particular, leis estatuts dau Felibritge de 1911 utilizan lei tèrmes "occitan" e "Occitània".

[Modificar] Lo Felibritge uei

[Modificar] Vejatz tanben

[Modificar] Ligams extèrns

[Modificar] Nòtas

  1. KREMNITZ Jòrdi (1974) = KREMNITZ Georg, Versuche zur Kodifizierung des Okzitanischen seit dem 19. Jh. und ihre Annahme durch die Sprecher, coll. Tübinger Beiträge zur Linguistik, Tübingen: Narr


Associacions occitanas

Ací GasconhaLeis Amics de MesclumAssociacion dels Cònsols e Elegits OccitansAssociacion deis Ensenhaires de Lenga d'Òc (AELÒC) — Associacion Internacionala d'Estudis Occitans (AIEO) — Associacion Occitana de Fotbòl (AOF) — CalandretasCercle Tèrra d'Auvèrnhe (CTA) — Chambra d'ÒcConselh de la Lenga Occitana (CLO) — Convergéncia OccitanaCentre Regional dels Ensenhaires d'Occitan (CRÈO) — Cercle d'Afrairament Occitanocatalan (CAÒC) — Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d'Òc (FÈLCO) — FelibritgeCentre de Formacion Professionala Occitan (CFPO) — Gardarem la TèrraGIDILÒCIniciativa per OccitàniaInstitut d'Estudis Occitans (IEO) — Lingüistica OccitanaMovement Estudiant d'Occitània (MEd'Òc) — La MesclanhaÒc BiOstau dau País MarselhésParatgeParlaremRàdio AlbigésRàdio Lenga d'Òc MontpelhièrRàdio Lenga d'Òc Narbona e BesièrsRàdio OccitàniaRàdio PaísSindicat Occitan de l'Educacion (SÒE) — Union Provençala
Espleches personals