Felibritge
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lo Felibritge es un movement dedicat a la lenga e la cultura occitanas, amb de connexions fins dins lei País Catalans. Son accion se situa especialament dins lo domeni literari.
Sa vocacion es de favorizar e d'organizar la sauvagarda e la promocion de la lenga occitana e de tot çò que constituís la cultura especifica dei país de lenga d'òc.
Lei membres d'aqueu movement son lei felibres e lei felibressas. Çò relatiu o pertanhent au Felibritge receu l'adjectiu felibrenc -a.
Somari |
[Modificar] La creacion dau Felibritge
Lo Felibritge se fondèt lo 21 de mai de 1854, jorn de Santa Estela, au castèu de Fòntsegunha, proprietat de Giera a Castèunòu de Gadanha (Provença). Sei sèt fondadors, segon la version oficiala, son Frederic Mistral, Teodòr Aubanèu, Josèp Romanilha, Joan Brunet, Ansèume Matieu, Pau Giera e Anfós Tavan.
Santa Estela es la patrona dau Felibritge e lo congrès annuau de l'associacion se fa cada an a una data pròcha de la fèsta de santa Estela.
[Modificar] Lo desvolopament
[Modificar] Estructura dau Felibritge
Lo Felibritge a una estructura ben particulara. Es devesit en sèt mantenenças (seccions regionalas) de Provença, d'Auvèrnha, de Guiana-Peiregòrd, de Lemosin, de Lengadòc, de Gasconha e de Catalonha, qu'an caduna a lor cap un sindic e un vicesindic. Au cap dau movement se tròba lo consistòri compausat de cinquanta majoraus qu'elegisson lo capolier (president), que serà ajudat per lo clavaire e lo baile.
L'associacion se recampa un còp l'an, a cada còp dins una vila diferenta, a una data pròcha de Santa Estela, a l'encòp per festejar e per definir la politica de l'organizacion per l'annada.
[Modificar] Felibritge e occitanisme
Lei principis fondadors dau Felibritge, dempuei 1854, an totjorn defendut l'ensems de la lenga occitana e dau país d'Occitània. Lo Felibritge es donc una part integranta e istorica de l'"occitanisme" dins sons sens larg e originau (l'occitanisme es tot çò que fa la promocion deis interès d'Occitània, segon Jòrdi Kremnitz[1]).
Lo Felibritge, dins sei tèxts istorics, nomena la lenga occitana en utilizant lei tèrmes "lenga d'òc", "provençau", "lenga provençala" e tanben "occitan", "lenga occitana". Per Occitània utiliza lei tèrmes "País d'Òc", "Miegjorn" e tanben "Occitània". En particular, leis estatuts dau Felibritge de 1911 utilizan lei tèrmes "occitan" e "Occitània".
[Modificar] Lo Felibritge uei
[Modificar] Vejatz tanben
[Modificar] Ligams extèrns
- (fr) Sit oficial
[Modificar] Nòtas
- ↑ KREMNITZ Jòrdi (1974) = KREMNITZ Georg, Versuche zur Kodifizierung des Okzitanischen seit dem 19. Jh. und ihre Annahme durch die Sprecher, coll. Tübinger Beiträge zur Linguistik, Tübingen: Narr

