Economia de França

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Economia de França
Q15894878
[[Imatge:|250px]]
Descripcion de la bandièra
Descripcion dau blason
Descripcion deu sagèth
Latitud
Longitud
Generalitats
Partida de
Sosclassa de Q15894878
Nomenat d'aprèst
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Situat dens
País
Sit oficial
Moneda Euro
Organizacions de comèrci OMC, Union Europèa, OCDE e d'altres
Estatisticas[1]
PIB US$ 2 113 miliards (2009)
reng PIB 9en[2]
creissença del PIB -2,1% (2009)
PIB per cápita 32.800 (2009)
PIB per sector agricultura 3,8%, industria 19%, comèrci e servicis 78,9% (2009)
Inflacion 0,1% (2009)
Populacion jol lindal de pauretat 6,2% (2004)
Fòrça de trabalh 27,99 milions (2009)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 3,8%, industria 24,3%, comèrci e servicis 71,8% (2009)
Caumatge 9,7% (2009)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 456,8 miliards (2009)
Partenaris Alemanha 14,4%, Itàlia 8,7%, Espanha 8,3%, Reialme Unit 7,8%, Belgica 7,6%, Estats Units 5,8%, Païses Basses 4,1% (2008)
Impòrts (US$) 532,2 miliards (2009)
Partenaris Alemanha 17,8%, Belgica 11,7%, Itàlia 8,2%, Espanha 6,8%, Païses Basses 6,8%, Reialme Unit 5,1%, Estats Units 4,3% (2008)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne US$ 5 021 miliards (2009)
Revenguts (US$) 1 229 miliards
Despensas (US$) 1 445 miliards

Amb un PIB de 2 113 miliards de èuros, França es la 9ena economia del mond, cossent a la mesura del PIB en tèrmes de la paritat de poder adquisitiu, e presenta la taxa mai bassa de praubesa del mond (6%)[1]. Segon lo Fons Monetari Internacional, es la segonda economia d'Euròpa, après Alemanha. Conten d'abondius recorses agricòlas, un fondament industrial solid, una fòrça laborala fòrça capacitada. Lo sector dels servicis representa 72% de l'economia del país. Comparat amb d'autras economias desvolopadas, la creissença del PIB francés es robusta, mas pas tan accelerat coma lo dels Estats Units] (2% entre 1994-1998). La taxa de caumatge es establa, mas lo deficit comercial en compte corrent a caracterizat lo comèrci francés dels darrièrs ans. Coma estat de l'Union Europèa s'es aculhit a l'èuro coma moneda (qu'a remplaçat lo franc).

França passa per una transicion, d'una economia modèrna e desvolopada ont la preséncia del govèrn en l'economia èra fòrça importanta, cap a una economia ont lo mercat es liure. Lo govèrn a privatizat fòrça grandas entrepresas, bancas e entrepresas de segur, e a concedit de parts d'entrepresas caps coma Air France, France Télécom, Renault, e Thales. Manten encara una fòrta preséncia en qualques sectors, particularament l'energia, lo transpòrt public, la defensa e l'industria[1].

Amb 75 milions de visitants estrangièrs, França es lo país pus visitat e a la tresena pus granda renda originària del torisme del mond[1].



Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/fr.html
  2. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html