Economia de Luxemborg

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Economia de Luxemborg
Moneda Èuro
Organizacions de comèrci OMC, Union Europèa, OCDE
Estatisticas[1]
PIB US$ 41,75 miliards (2011)
reng PIB 98ena granda[2]
creissença del PIB 1% (2011)
PIB per cápita 81.800 (2011)
PIB per sector agricultura 0,4%, industria 13,6%, comèrci e servicis 86% (2007)
Inflacion 3,4% (2011)
Populacion jol lindal de pauretat cap d'informacions
Fòrça de trabalh 207 500 (2011)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 2,2%, industria 17,2%, comèrci e servicis 80,6% (2011)
Caumatge 5,9% (2011)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 19,5 miliards (2011)
Partenaris Alemanha 22,2%, França 15,6%, Belgica 13,2%, Reialme Unit 7,3%, Itàlia 5,4%, Soïssa 4,3%, Païses Basses 4,1% (2011)
Impòrts (US$) 27,85 miliards (2011)
Partenaris Belgica 30,3%, Alemanha 26%, França 10,8%, Republica Populara de China 6,9%, Païses Basses 5,8%, Estats Units 5,2% (2011)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne US$ 2 146 miliards (2011)
Revenguts (US$) 25,06 miliards (2011)
Despensas (US$) 25,47 miliards (2011)

Luxemborg, país amb una economia pichona mas establa e amb anautita renda per capita, se beneficia de la siá proximitat amb França, Belgica e Alemanha e aguèri totjorn un creissement economic solid, bassa inflacion e redusit caumatge[1]. Lo país es fòrtament dependent de l'activitat bancària e de la produccion d'acièr. Lo PIB per cápita (US$ 77 600 en 2009) es lo 3en del mond.

L'agricultura ocupa 22% de la superfícia del Grand Ducat, mas lo sector primari absorbeís solament una pichona part de la populacion activa. Los coitius principals son los granatges (òrdi, blat, cevada, segal), las trufas e lo farratge. Al Gutland e principalament dins la val del Mosèla, s'i fa la vinha e de fruches. La ramaderia se centra en los bovins, per carn e lach, e los porcins, per carn.

L'economia luxemborgesa s'es basada tradicionalament en lo fèrre, l'unic recors minaire fins a la decennia dels ochanta. Cossí que cobrissiá pas totes los besonhs del país, se li caliá importar, e lo 1981 se quitèt d'extraire. Se li cal a l'ora d'ara abastar de mineral de França (83 %), Suècia e Brasil. Lo facilitat de dispausar del carbon de las concas del Ruhr e lo Saar i a fach possible l'establiment d'importants centres siderurgics, sector qu'ocupa un dels primièrs luòcs d'Euròpa, amb una produccion de acièr qu'en una granda part es exportat. Los centres principals son al sud del país (Rodange, Differdange, Esch, Rumelange e Düdelange), e ocupan la màger part de la man d'òbra immigranta.

Luxemborg, aital coma unes autres de la Union Europèa, sofriguèt amb la crisi que comencèt lo 2008, mas lo caumatge demorèt a bas de la mejana de l'UE.[1] L'economia se contractèt 3,6% en 2009, mas se recuperèt lo 2010 e lo 2011.[1] Aproximativament 60% de la fòrça de trabalh del país son estrangièrs.

Referéncias[modificar | modificar la font]