Economia de Paraguai

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Economia de Paraguai
Moneda Guarani (moneda)
Organizacions de comèrci OMC, Mercosur (sospendit), Unasur
Estatisticas[1]
PIB US$ 41,1 miliards (2012)
reng PIB 101ena granda[2]
creissença del PIB -0,5% (2012)
PIB per cápita 6 100 (2012)
PIB per sector agricultura 19,8%, industria 19,4%, servicis 60,8% (2012)
Inflacion 4,6% (2012)
Populacion jol lindal de pauretat 34,7% (2010)
Fòrça de trabalh 3 137 000 (2012)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 26,5%, industria 18,5%, servicis 55% (2008)
Caumatge 6,9% (2012)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 4,7 miliards (2012)
Partenaris Uruguai 15%, Brasil 11,4%, Argentina 10,2%, Chile 8,3%, Russia 6,6%, Païses Basses 5,4%, Alemanha 4,3% (2011)
Impòrts (US$) 9,7 miliards (2012)
Partenaris Brasil 27,5%, Republica Populara de China 16,9%, Estats Units 15%, Argentina 14,8%, Chile 4,4% (2011)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 2 245 milions (2012)
Revenguts (US$) 4 687 milions (2012)
Despensas (US$) 5 122 milions (2012)

Paraguai, país sens litoral amb una granda economia informala, se destaca per la reexportacion de bens de consum als sieus vesins, e mai per l'activitat de pichonas e microentrepresas e de vendeires urbans. Una part considerabla de la siá populacion viu de l'agricultura, sovent sonque per sa subsisténcia. Lo revengut per cap estagna al nivèl de 1980.[1].

A causa de l'extension del sector informal, d'informacions economicas precisas son de mal obténer. Las activitats agricòlas e d'elevairas, comercialas e de servicis son predominantas. Lo sector industrial es pas encara fòrça desvolopat, e se basa principalament en lo tractament de bens agricòlas e elevairas. Lo país es lo 6en productor mondial de sòja[1].

L'economia cresquèt rapidament entre 2003 e 2008, a causa de la creissença de la demanda combinada amb l'auça dels prèses dels produchs primaris, ajudada per de condicions climaticas favorablas. Malgrat aiçò, una secada al començament de 2008 redusiguèt las exportacions de produchs agricòlas abans la recession globala. A causa de la reduccion de las exportacions, l'economia sofriguèt una casuda de 3,5% lo 2009. Lo govèrn reaccionèt a travèrs de mesuras d'estimulacion fiscala e monetària. La corrupcion, la manca de reformas d'estructuras, lo deute exterior e interior substancial, e las infrastructuras deficientas son d'obstacles a la creissença a tèrme long[1].

Referéncias[modificar | modificar la font]