Economia de Paraguai
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Moneda | Guarani (moneda) | |||||||||||
| Organizacions de comèrci | OMC, Mercosur, Unasur | |||||||||||
| PIB | US$ 28,28 miliards (2009) | |||||||||||
| reng PIB | 108en[2] | |||||||||||
| creissença del PIB | -3,5% (2009) | |||||||||||
| PIB per cápita | 4100 (2009) | |||||||||||
| PIB per sector | agricultura 22,3%, industria 18,1%, comèrci e servicis 59,6% (2009) | |||||||||||
| Inflacion | 1,9% (2009) | |||||||||||
| Populacion jol lindal de pauretat | 19,4% (2005) | |||||||||||
| Fòrça de trabalh | 2 981 000 (2009) | |||||||||||
| Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 26,5%, industria 18,5%, comèrci e servicis 55% (2008) | |||||||||||
| Caumatge | 7,9% (2009) | |||||||||||
| Expòrts (US$) | 3 167 milions (2009) | |||||||||||
| Partenaris | Brasil 21%, Uruguai 17%, Chile 12%, Argentina 11%, Russia 4% (2009) | |||||||||||
| {{{Produchs_exportats}}} | ||||||||||||
| Impòrts (US$) | 6 497 milions (2009) | |||||||||||
| Partenaris | Republica Populara de China 30%, Brasil 23%, Argentina 16%, Estats Units 5% (2009) | |||||||||||
| Deute extèrne | US$ 3,22 miliards (2009) | |||||||||||
| Revenguts (US$) | 2 323 milions | |||||||||||
| Despensas (US$) | 2 444 milions | |||||||||||
Paraguai, país sens litoral amb una granda economia informala, se destaca per la reexportacion de bens de consum als sieus vesins, e mai per l'activitat de pichonas e microentrepresas e de vendeires urbans. Una part considerabla de la siá populacion viu de l'agricultura, sovent sonque per sa subsisténcia. Lo revengut per cap estagna al nivèl de 1980.[1].
A causa de l'extension del sector informal, d'informacions economicas precisas son de mal obténer. Las activitats agricòlas e d'elevairas, comercialas e de servicis son predominantas. Lo sector industrial es pas encara fòrça desvolopat, e se basa principalament en lo tractament de bens agricòlas e elevairas. Lo país es lo 6en productor mondial de sòja[1].
L'economia cresquèt rapidament entre 2003 e 2008, a causa de la creissença de la demanda combinada amb l'auça dels prèses dels produchs primaris, ajudada per de condicions climaticas favorablas. Malgrat aiçò, una secada al començament de 2008 redusiguèt las exportacions de produchs agricòlas abans la recession globala. A causa de la reduccion de las exportacions, l'economia sofriguèt una casuda de 3,5% lo 2009. Lo govèrn reaccionèt a travèrs de mesuras d'estimulacion fiscala e monetària. La corrupcion, la manca de reformas d'estructuras, lo deute exterior e interior substancial, e las infrastructuras deficientas son d'obstacles a la creissença a tèrme long[1].
