Economia de Tanzania

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Economia de Tanzania
Moneda Shiling de Tanzania
Organizacions de comèrci OMC, Union Africana
Estatisticas[1]
PIB US$ 73,5 miliards (2012)
reng PIB 85ena granda[2]
creissença del PIB 6,5% (2012)
PIB per cápita 1 700 (2012)
PIB per sector agricultura 27,1%, industria 24,1%, comèrci e servicis 48,7% (2012)
Inflacion 15,3% (2012)
Populacion jol lindal de pauretat 36
Fòrça de trabalh 24 770 000 (2012)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 80%, industria e servicis 20% (2002)
Caumatge cap d'informacions
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 5 031 milions (2012)
Partenaris Republica Populara de China 14,3%, Japon 7,8%, Índia 7,8%, Alemanha 6,7%, Emirats Arabis Units 4,5% (2011)
Impòrts (US$) 9 724 milions (2012)
Partenaris Índia 18,8%, Republica Populara de China 17,4%, Africa del Sud 6%, Kenya 5,9%, Emirats Arabis Units 4,7% (2011)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 3 787 milions (2012)
Revenguts (US$) 6 075 milions (2012)
Despensas (US$) 7 670 milions (2012)
Mercat Tengeru, près de la vila d'Arusha.

Tanzania es un dels païses pus paures del mond, amb un PIB per cápita de solament 1 700 dolars en 2012. Malgrat aiçò, la siá economia atenguèt de nautes indèxes de creissença a causa de la produccion d'aur e lo torisme.[1] Lo país practicament concluguèt la siá transicion per una economia de mercat liberala, malgrat lo govèrn mantenga preséncia en sectors coma las telecomunicacions, bancas, energia e mineracion.[1]

Lo país es fòrça en dependent de l'agricultura, sector responsable per 1/4 del PIB, aproximativament 85% de las exportacions e qu'ocupa 80% de la man d'òbra. Malgrat aiçò, la topografia e las condicions climaticas limitan las tèrras cultivables a solament 40% del total. La siá economia se situa per jos 10% dels mai pauras del mond.[1]

L'indústria del país fa principalament lo tractament dels produchs agricòlas e qualques bens de consomacion. Lo Banc Mondial e donadors internacionals an porgit d'ajudas per reabilitar l'infrastructura obsolèta e reduir la praubesa. A causa de l'ajuda internacionala e solida politicas economicas, la creissença se manten malgrat la recession mondiala.[1]

Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]