Economia de Surinam

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Economia de Surinam
Moneda Dolar de Surinam
Organizacions de comèrci OMC, Caricom, Unasur
Estatisticas[1]
PIB US$ 4 274 milions (2009)
reng PIB 163en[2]
creissença del PIB -2,2% (2009)
PIB per cápita 9000 (2009)
PIB per sector agricultura 10,8%, industria 24,4%, comèrci e servicis 64,8% (2005)
Inflacion 6,4% (2009)
Populacion jol lindal de pauretat 70% (2002)
Fòrça de trabalh 165.600 (2007)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 8%, industria 14%, comèrci e servicis 78% (2004)
Caumatge 9,5% (2004)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 1,391 miliard (2009)
Partenaris Canadà 36,1%, Belgica 12,5%, Norvègia 12,4%, Emirats Arabis Units 8,9%, Estats Units 7,7% (2008)
Impòrts (US$) 1,297 miliard (2006)
Partenaris Estats Units 31,1%, Païses Basses 15,5%, Trinitat e Tobago 14,1%, Republica Populara de China 7,7%, Japon 6,4% (2008)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne US$ 504,3 milions (2005)
Revenguts (US$) 392,6 milions (2004)
Despensas (US$) 425,9 milions (2004)

L'economia de Surinam es basada en l'extraccion minerala, especialament alumini, aur e petròli, responsables per 85% de las exportacions e 25% de las intradas governamentalas. Aiçò daissa l'economia del país extrèmament vulnerabla a la variacion dels prèses internacionals[1]. Las perspectivas economicas a tèrme cort dependon del biais del govèrn per contrarotlar l'inflacion e del desvolopament dels projèctes dins los sectors minièrs de baucita e aur.

Las perspectivas de l'economia a tèrme mejan dependràn de l'engatjament contunh dels responsables monetaris e de la politica fiscala e de l'introduccion de reformas estructuralas per liberalizar los mercats e promòure la competicion.

Referéncias[modificar | modificar la font]