Economia de Surinam
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Moneda | Dolar de Surinam | |||||||||||
| Organizacions de comèrci | OMC, Caricom, Unasur | |||||||||||
| PIB | US$ 4 274 milions (2009) | |||||||||||
| reng PIB | 163en[2] | |||||||||||
| creissença del PIB | -2,2% (2009) | |||||||||||
| PIB per cápita | 9000 (2009) | |||||||||||
| PIB per sector | agricultura 10,8%, industria 24,4%, comèrci e servicis 64,8% (2005) | |||||||||||
| Inflacion | 6,4% (2009) | |||||||||||
| Populacion jol lindal de pauretat | 70% (2002) | |||||||||||
| Fòrça de trabalh | 165.600 (2007) | |||||||||||
| Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 8%, industria 14%, comèrci e servicis 78% (2004) | |||||||||||
| Caumatge | 9,5% (2004) | |||||||||||
| Expòrts (US$) | 1,391 miliard (2009) | |||||||||||
| Partenaris | Canadà 36,1%, Belgica 12,5%, Norvègia 12,4%, Emirats Arabis Units 8,9%, Estats Units 7,7% (2008) | |||||||||||
| Produchs d'exportacion | {{{Produchs_exportats}}} | |||||||||||
| Impòrts (US$) | 1,297 miliard (2006) | |||||||||||
| Partenaris | Estats Units 31,1%, Païses Basses 15,5%, Trinitat e Tobago 14,1%, Republica Populara de China 7,7%, Japon 6,4% (2008) | |||||||||||
| Deute extèrne | US$ 504,3 milions (2005) | |||||||||||
| Revenguts (US$) | 392,6 milions (2004) | |||||||||||
| Despensas (US$) | 425,9 milions (2004) | |||||||||||
L'economia de Surinam es basada en l'extraccion minerala, especialament alumini, aur e petròli, responsables per 85% de las exportacions e 25% de las intradas governamentalas. Aiçò daissa l'economia del país extrèmament vulnerabla a la variacion dels prèses internacionals[1]. Las perspectivas economicas a tèrme cort dependon del biais del govèrn per contrarotlar l'inflacion e del desvolopament dels projèctes dins los sectors minièrs de baucita e aur.
Las perspectivas de l'economia a tèrme mejan dependràn de l'engatjament contunh dels responsables monetaris e de la politica fiscala e de l'introduccion de reformas estructuralas per liberalizar los mercats e promòure la competicion.
