Economia de Senegal

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Economia de Senegal
Moneda Franc CFA d'Africa Occidentala
Organizacions de comèrci OMC, Union Africana
Estatisticas[1]
PIB US$ 22,38 miliards (2009)
reng PIB 118ena granda[2]
creissença del PIB 1,7% (2009)
PIB per cápita 1.600 (2009)
PIB per sector agricultura 13,8%, industria 23,3%, comèrci e servicis 62,9% (2009)
Inflacion 0,8% (2009)
Populacion jol lindal de pauretat 54% (2001)
Fòrça de trabalh 5.578.000 (2009)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 77,5%, industria %, comèrci e servicis 22,5% (2007)
Caumatge 48% (2007)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 1.652 milions (2009)
Partenaris Mali 19,2%, Índia 9,4%, França 5,4%, Gàmbia 5,3%, Itàlia 4,8% (2008)
Produchs d'exportacion {{{Produchs_exportats}}}
Impòrts (US$) 3.864 milions (2009)
Partenaris França 19,9%, Reialme Unit 15,3%, Republica Populara de China 6,8%, Belgica 4,6%, Tailàndia 4,5%, Païses Basses 4,1% (2008)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne US$ 2.763 milions (2009)
Revenguts (US$) 2.431 milions (2009)
Despensas (US$) 3 miliards

En genièr de 1994, Senegal adoptèt un profond programa de reforma economica amb lo supòrt de la comunautat de donadors internacionals. Aquela reforma comencèt amb una devaluacion de 50% de la moneda, lo franc CFA, que se manteniá amb una taxa de cambiament fixa per rapòrt al franc francés. Lo contraròtle governamental de prètzs e los subsidis foguèron desmantelloats. Après una reduccion de 2,1% en la creissença lo 1993, l'economia tornèt créisser a causa de las reformas economicas, e lo país aguèt una creissença sostenguda de 5% annala entre 1995 e 2008. L'inflacion annala s'es redusit a chifras d'unitats[1].

Coma membre de l'Union Monetària e Economica de l'Africa Occidentala, lo Senegal trabalha per una màger integracion regionala, amb una tarifa extèrna comuna e una politica monetària mai establa. Malgrat aiçò, l'anautita taxa de caumatge fa que de milièrs de personas daissen lo país en recèrca d'aucupacions a Euròpa. Lo país sofriguèt tanben una crisi d'energia que provoquèt fauta d'electricitat en fòrça regions lo 2006 e 2007[1].



Nòtas & referéncias[modificar]

  1. 1,0 1,1 1,2 https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sg.html.html
  2. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html