Economia de Sri Lanka

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Economia de Sri Lanka
Moneda Ropia de Sri Lanka
Organizacions de comèrci OMC, SAFTA
Estatisticas[1]
PIB US$ 104,7 miliards (2010)
reng PIB 69ena granda
creissença del PIB 6,9% (2010)
PIB per cápita 4.900 (2010)
PIB per sector agricultura 32,7%, industria 26,3%, comèrci e servicis 57,6% (2010)
Inflacion 5,6% (2010)
Populacion jol lindal de pauretat 23% (2010)
Fòrça de trabalh 8,1 milions (2010)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 32,7%, industria 26,3% comerç e servicis 41% (2008)
Caumatge 5,4% (2010)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 7 908 milions (2010)
Partenaris Estats Units 20,59%, Reialme Unit 12,87%, Itàlia 5,51%, Alemanha 5,29%, Índia 4,54%, Belgica 4,43% (2009)
Impòrts (US$) 11,6 miliards (2010)
Partenaris Índia 20,73%, Republica Populara de China 13,45%, Singapor 7,26%, Iran 6,7%, Corèa del Sud 5,23% (2009)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 17,97 miliards (2010)
Revenguts (US$) 7 415 milions (2010)
Despensas (US$) 11 180 milions (2010)

L'economia d'Sri Lanka es dependenta principalament de l'exportacion de produchs primaris, coma lo , lo cauchó e sos derivats. La posicion geografica de l'isla fa que la siá capitala, Colombo, siá un dels pòrts mai importants del Ocean Indian.

Dempuèi 1977, lo país a cambiat, en quitant un modèl economic socialista per adoptar un modèl d'economia de mercat, orientat vèrs l'exportacion. Lo 1983 s'inicièt una guèrra civila entre las etnias cingalesa e la minoritat tamil, que s'esperlonguèt fins a 2009 en causant de grands damatges a l'economia del país. Mas malgrat la guèrra, lo produch interior brut del país cresquèt gaireben 5% a l'an en los darrièrs 10 ans. Las despensas del govèrn en desvolopament e en lo combat als Tigres de Desliurança de Tamil Eelam faguèron amb que lo PIB cresquèsse gaireben 7% a l'an entre 2006 e 2008[1].

Lo sector primari ocupa près de la mitat de la populacion activa. Los principals produchs agricòlas son lo te (que n'es lo tresen productor mondial), l'arròs, lo cauchó e lo coco.

Lo sector segondari ocupa solament un sièisen de la populacion activa. Las indústrias extractivas principalas son lo grafit (primièr productor mondial), las pèiras preciosas de la region de Radnapura e la sal comuna (Anayiravu, Puttalam, Palaviya). Mai interès economic an l'ilmenita e mineralas parionas, extraches dels sables. Las indústrias manufactureras son pauc desvolopadas, e la majoritat derivan de las activitats agropecuarias coma la produccion de copra, de sucre, òlis, de la pèl, lo cauchó (pneumatics), de la fusta e lo papièr, la cervesa, lo tabac e lo coton. Autras indústrias destacadas son las del ciment e lo bastiment, la refinatge de petròli e autras indústrias quimicas (fems, produchs farmaceutics), ceramica e siderurgia, mas se tròban frenadas per la manca d'energia. Las principalas indústrias son localizadas a Colombo, Maha Nuwara e Jaffna.

L'estat encoratja tanben los investiments estrangièrs.


Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 1,1 The World Factbook Consultat lo 26 de març 2011