Economia de Brasil

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Economia de Brasil
Moneda Real
Organizacions de comèrci OMC, Mercosur, Unasur
Estatisticas [1]
PIB US$ 1 994 miliards (2008)
reng PIB 10
creissença del PIB 5,2% (2008)
PIB per cápita 10 100 (2008) (2008)
PIB per sector agricultura 5,5%, industria 28,5%, comèrci e servicis 66% (2008)
Inflacion 5,8% (2008)
Populacion jol lindal de pauretat 31% (2005)
Fòrça de trabalh 100,9 milions (2008)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 20%, industria 14%, comèrci e servicis 66% (2003)
Caumatge 8%
Partenaris comercials [1]
Expòrts (US$) 200 miliards (2008)
Partenaris Estats Units 16,1%, Argentina 9,2%, Republica Populara de China 6,8%, Païses Basses 5,6%, Alemanha 4,6%, (2007)
Impòrts (US$) 176 miliards (2008)
Partenaris Estats Units 15,7%, Republica Populara de China 10,5%, Argentina 8,6%, Alemanha 7,2%, Nigèria 4,4% (2007)
Finanças publicas [1]
Deute extèrne US$ 236,6 miliards (2008)
Revenguts (US$) 244 miliards
Despensas (US$) 219,9 miliards (2007)[2]
Ajuda economica recebuda 191,9 milions (2005)[2]

L'economia de Brasil es la pus granda d'America Latina e la 8ena granda del mond. La majoritat de la granda industria es concentrada al sud e lo sud-èst del país, especialament en los estats de São Paulo, Minas Gerais, Rio de Janeiro, Rio Grande do Sul e Paraná. La Region Nòrd-èst es estat tradicionalament la region mens desvolopada, e mai se a recebut d'inversions recentament. Lo Brasil realizèt un reüsit programa d'estabilizacion economica, nomenat lo Plan Real (nom de la siá nòva moneda) dempuèi lo 1 de julhet de 1994. L'inflacion, qu'èra arribat a 5.000% annal lo 1993, arribèt a 2,5% lo 1998.

Brasil es un dels productors principals de cana de sucre e cafè, e un grand exportador de cacau, sòja, carn, sucre, iranja, tabac, nòu e de fruchas tropicalas. La sòja es cultivada al dedins del país (Mato Grosso do Sul, Mato Grosso, Goiás, Tocantins, èst de Bahia) amb grand mecanizacion.

[modificar] Indústria

Brasil a un dels sectors industriales mai avançats d'America Latina e lo de mès de diversificat de la region. Aquel sector representa un tèrç del PIB del Brasil, e crompan l'indústria de l'automobila, de l'acièr, petroquimica, d'informatica e aeriana. Amb l'estabilitat promoguda pel Plan Real las indústrias multinacionalas que i opèran an realizat d'inversions en equipa de nauta tecnologia.

Lo govèrn brasilièr a implementat un plan per redusir la dependéncia de petròli importat, que representavan mai de 70% dels besonhs energetics del país, mas, que se son redusits a 33%. Malgrat tot los besonhs d'una populacion superiora als 180 milions son superiors a la produccion energetica. Brasil es un dels principals productors d'energia idroelectrica del mond e en lo decènni de 1990 se bastiguèt una planta d'energia nucleara.

[modificar] Referéncias