Economia de Panamà

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Economia de Panamà
Moneda Dolar american
Organizacions de comèrci OMC, SICA
Estatisticas[1]
PIB US$ 40,33 miliards (2009)
reng PIB 96en[2]
creissença del PIB 2,4% (2009)
PIB per cápita 11.900 (2009)
PIB per sector agricultura 6,3%, industria 18,2%, comèrci e servicis 75,5% (2009)
Inflacion 2,3% (2009)
Populacion jol lindal de pauretat 28,6% (2006)
Fòrça de trabalh 1 423 000 (2009)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 15%, industria 18%, comèrci e servicis 67% (2006)
Caumatge 7,1% (2009)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 11,41 miliards (2009)
Partenaris Estats Units 39,2%, Païses Basses 10,7%, Còsta Rica 5,8%, Suècia 5,4%, Reialme Unit 5,4%, Espanha 5%, Taiwan 4,3%, Republica Populara de China 4,1% (2008)
Impòrts (US$) 13,62 miliards (2009)
Partenaris Estats Units 29,6%, Còsta Rica 5%, Republica Populara de China 5%, Japon 4,2% (2008)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne US$ 12,04 miliards (2009)
Revenguts (US$) 5 667 milions
Despensas (US$) 6 527 milions

L'economia de Panamà es una de las pus establas, dinamicas e amb màger creissença d'America Latina. Lo sector dels servicis, plan desvolopat, representa 80% del PIB. Los servicis comprenon lo foncionament del Canal de Panamà, las activitats bancàrias, la zòna franca de Colón, las activitats de segur, los pòrts de l'Atlantic e del Pacific, lo registre de vaissèls qu'utilizan la bandièra del país, e lo torisme[1]. La creissença economica serà impulsada per l'ampliament del Canal de Panamà, que comencèt en 2007 e li cal èsser conclusa en 2014 a un còst de 3,5 miliards de dolars - aperaquí 25% del PIB actual. L'expansion doblarà la capacitat del canal, en permetent acomodar vaissèls que son a l'ora d'ara tròp amples per far la traversada, e ajudarà a redusir lo caumatge[1].

La principala moneda utilizada dins l'economia del país es lo dolar american.

Sector primari[modificar | modificar la font]

Près de 9% del sòl de Panamà es cultivat. La màger part de la siá produccion agricòla s'obten en espleitacions de caractèr comercial e es destinada a l'exportacion. Los principals cultius e de grops de cultius —produccion de 2006 en tonas— son: cana de sucre (1,77 milions); frucha (659 283), principalament banana e iranja; ris (280 000); milh (70 000); cafè (13 153) e tomata.

En 2006 la ramaderia comptava amb 1,56 milions de caps de bestial bovin, 286 200 de bestial porcin e aperaquí 14,9 milions d'ausèls de corral.

Los produchs forestièrs de Panamà son conformats per una ampla varietat de fustas. Lo país compta amb resèrvas forestièras considerablas, gaireben 57% del sieu sòl, de còps malaisits d'espleitar a causa de la marrida infrastructura del transpòrt. En 2006 la produccion annala de fusta èra d'unes 1,35 milions de mètres cubics.

Sectors segondaris e terciàri[modificar | modificar la font]

La indústria de Panamà es basicament orientada cap a la satisfaccion de la demanda domestica. Lo país depend sustot de lo sieu conglomerat de servicis de transpòrt e logistica orientada cap al comèrci mondial, l'epicentre que n'es lo Canal de Panamà. A l'entorn del Canal de Panamà se aglutinen pòrts de trasbord de contenidors, zònas francas de comèrci, camin de fèrre e çò de mès de grand entroncament aerian de passatgièrs d'America Latina. Compta tanben amb lo centre financièr mai grand del continent.

Referéncias[modificar | modificar la font]