Economia d'Itàlia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Economia d'Itàlia
Porta Nuova a Milan, centre financiari principal d'Itàlia.
MonedaÈuro e Franc Soïsse (a Campione)
Organizacions comercialasOMC, Union Europèa, OCDE
Estadisticas[1]
PIBUSD 1 847 miliards (2011)
Reng PIB11ena granda
Creissença del PIB+1,8% (2022)
PIB per càpita30.500 (2011)
PIB per sectoragricultura 2%, industria 24.7%, comèrci e servicis 73,3% (2011)
Inflacion2,9%(2011)
IDH0,892 Molt naut (2021)
Populacion jol lindal de pauretatcap d'informacions
Fòrça de trabalh25 080 000 (2011)
Fòrça de trabalh per ocupacionagricultura 3,9%, industria 28,3%, comerç e servicis 67,8% (2011)
Caumatge8,4% (2011)
Partenaris comercials[1]
Expòrts524,9 miliards (2011)
Sòcis principalsAlemanha 13,3%, França 11,8%, Estats Units 5,9%, Espanha 5,4%, Soïssa 5,4%, Reialme Unit 4,7% (2011)
Impòrts549,6 miliards (2011)
Sòcis principalsAlemanha 16,5%, França 8,8%, Republica Populara de China 7,7%, Païses Basses 5,5%, Espanha 4,7% (2011)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne2 684 miliards (2011)
RevengutsUSD cap d'informacions
Despensas1 111 miliards (2011)

L'economia d'Itàlia es la 11ena del mond[1], e la 4ena de l'Union Europèa per òrdre d'importància. Es una economia industriala divèrsa, amb practicament lo meteis produch per abitant que França e lo Reialme Unit. Aquesta economia capitalista se manten devesida en un nòrd industrial, dominat per las entrepresas privadas, e un sud agricòla, amb 20% de caumatge. En comparason amb de païses europèus vesins, a un grand nombre d'entrepresas pichonas e mejanas (PME).

La màger part de las matèrias primièras utilizadas per l'industria e mai de 75% de l'energia son importadas. Durant lo decenni passat Itàlia a perseguit una politica fiscala estricta que li permetèt d'arribar a complir sos objectius economics. Dempuèi son adesion a l'Union Europèa, Itàlia a beneficiat largament de l'interès e de l'inflacion basses de l'èuro.

Lo rendement economic d'Itàlia s'es mantengut fàcia a sos companhs de l'Union Europèa e lo govèrn de Prodi a mes en accion de reformas nombrosas destinadas a melhorar la competitivitat e la creissença. S'a mogut lentament, d'autra part, en la mesa en òbra de reformas estructuralas indispensablas, coma aleujar los impòstes e reïmplantar lo rigid mercat italian del trabalh e lo sistèma de pensions.

Aprèp l'escandal comptable de Parmalat en 2003, qualques personas an mes en dobte lo sistèma de contraròtle financièr del país.

Nòtas & referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 The World Factbook. Consultat lo 1èr de decembre de 2012