Economia de Nigèria

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Economia de Nigèria
Moneda Naira
Organizacions de comèrci OMC, Union Africana, OPEP
Estatisticas[1]
PIB US$ 369,8 miliards (2010)
reng PIB 32ena granda[2]
creissença del PIB 6,8% (2010)
PIB per cápita 2.400 (2010)
PIB per sector agricultura 31,9%, industria 32,9%, comèrci e servicis 35,2% (2010)
Inflacion 13,9% (2010)
Populacion jol lindal de pauretat 70% (2007)
Fòrça de trabalh 48,33 milions (2010)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 70%, industria 10%, comèrci e servicis 20% (1999)
Caumatge 4,9% (2010)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 76,33 miliards (2010)
Partenaris Estats Units 35,08%, Índia 10,43%, Brasil 9,32%, Espanha 7,19%, França 4,65% (2009)
Impòrts (US$) 34,18 miliards (2010)
Partenaris Republica Populara de China 14,89%, Estats Units 8,88%, Païses Basses 8,18%, Corèa del Sud 5,46%, Reialme Unit 4,63%, França 4,16% (2009)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne US$ 11,02 miliards (2010)
Revenguts (US$) 10,49 miliards
Despensas (US$) 18,08 miliards (2009)

Aprèp la descobèrta de petròli dins los ans 60, l'economia de Nigèria passèt d'èsser agricòla e de ramaderia, a industriala. Amb 15 600 milions de barrils en de resèrvas de crus e mai de 3 000 000 m³ de gas natural, es un dels païses africans que mai se desvolopèt. Malgrat aiçò, la fòrta dependéncia del petròli e qu'aqueste se tròbe en de mans d'entrepresas estrangièras, fa qu'existiscan de grèvas inegalitats socialas: mentre que la majoritat dels nigerians viu amb mens d'un dolar al jorn, existisson de grandas fortunas creadas amb los sòus del petròli. La balança dels pagaments es positiva mercé a l'exportacion de crus que se condusís a travèrs de gasoductes de l'interior fins als pòrts de l'Ocean Atlantic. Destaca tanben l'industria petroquimia, d'automobilas e las usinas de rafinatge de petròli. En lo que tanh a la rèsta de l'activitat productiva, a pas que cèrta importància lo cacau, al que se destina 50% del solèr cultivable e que va dirigit en la siá integritat a l'exportacion. L'agricultura e la ramaderia ocupan mai de 50% de la populacion mas a pena se pòt se pòt provesir la pròpria demanda intèrna.

Dempuèi lo 2008 lo govèrn dona mòstras de volontat politica d'implementar las reformas economicas suggeridas pel Fons Monetari Internacional, tales coma modernizar lo sistèma bancari, redusir l'inflacion en controtlant las demandas salarialas, e resòlvre las disputas regionalas per contraròtle dels ganhs de l'indústria del petròli[1].


Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 1,1 https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ni.html
  2. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html