Theobroma cacao
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Theobroma cacao | ||||||||||||
| Règne | Plantae | |||||||||||
| Division | Magnoliophyta | |||||||||||
| Classa | Magnoliopsida | |||||||||||
| Òrdre | Malvales | |||||||||||
| Familha | Sterculiaceae | |||||||||||
| Genre | Theobroma | |||||||||||
| Theobroma cacao L., 1753 |
||||||||||||
| Òrdre | Malvales | |||||||||||
| Familha | Malvaceae | |||||||||||
 Frucha e granas |
||||||||||||
Percorrètz la botanica sus Wikipèdia:
|
||||||||||||
Lo cacau (en latin : Theobroma cacao) es un arbre de la familha Sterculiaceae originari d'America tropicala. Se nomena tanben cacau las granas grassas secas e parcialament fermentadas de l'arbre, utilizadas per la fabricacion del chocolat.
Theobroma, en grèc, significa "beguda dels dieus"; cacau ven del nahuatl cacahualt, çò que concòrda amb una legenda aztèca que considerava la grana del cacau d’origina divina.
Descripcion botanica [modificar]
Lo cacau es una espècia tropicala diploïda originària d'America del Sud. Ven naturalament dins lo bacin d'Orinoco e d'Amazonas a febla altitud al pè de la Cordilhièra dels Andes (entre 200 e 400 m).
Es un arbre que mesura de 3 à 10 m de naut, cauliflori de fuèlhas sempre verdas. Florís a 3 ans e dona de flors, fruts e fuèlhas tot l'an. Atenh son plen rendement entre 7 e 10 ans e viu fins a 100 ans. Sas flors fan aperaquí 1 cm e sonque 1% d'entre elas donan de fruts. L'arbre pòt produire annalament fins a 20 000 flors de color ròsas e blancas.
