Grana

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Tres varietats de granas de lentilha

Dins lo cicle de la vida de las « plantas amb granas », la grana o lo seme es l'estructura que conten e apara l'embrion vegetal. Es sovent contenguda dins un fruch que li permet de s'esparpalhar.

La grana permet atal a la planta de subreviure dins un mitan vengut ostil, siá en s'alonhant, siá en esperant de circonstàncias pus favorablas.

Es eissida d'una transformacion de l'ovul fecondat. atal qu'es compausada a l'encòp de las partidas venant de l'esporofit maternal (las envelopas de la grana), del gametofit (los teissuts de reserva de la grana) e de l'esporofit de la generacion venenta : l'embrion.

Ten un ròtle de proteccion del nòu individú mercé a son envolopa sovent durcida, e de nutricion gràcias a de resèrvas de substàncias nutritivas. Las granas an atal la proprietat d'acomolar de resèrvas destinadas al desvolopament futur de l'embrion. Constituisson tanben una font d'alimentacion recercada pels animals (regim alimentari granivòr) e per l'òme (cerealas, legums secs...).

En agricultura, una grana seleccionada per èsser semenada es una semen.

Estructura[modificar | modificar la font]

Estructura esquematica d'une grana d'angiospèrme dicotiledonèu.
a : Tegument ; b : albumen ; c : cotiledon ; d : embrion