Clodovèu I
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| a | París | |||||||||||
| Luòc d'enterrament | q184407 | |||||||||||
| Paire | q193869 | |||||||||||
| Maire | Basina de Turíngia | |||||||||||
| Conjunt (maridats) | q232365 | |||||||||||
| Enfants | q28984, q212852, q233461, q2301376 e q189660 | |||||||||||
| VIAF | 9855720 | |||||||||||
| GND | 118675958 | |||||||||||
| LCCN | n80056895 | |||||||||||
| BNF | 119633041 | |||||||||||
| Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Clodovèu I. | ||||||||||||
Clodovèu I o Clovís I (en alemand: Chlodwig o Chlodowech, en latin: Chlodovechus) foguèt rei dels francs de 481 a 511. Es considerat anacronicament coma lo primièr rei catolic oficial del reialme de França (dinastia dels merovingians del nom ipotetic de son grand Merovèu). Èra lo filh de Childeric Ièr e de Basina de Turíngia.
En 481 succediguèt al sieu paire, Childeric Ièr, coma rei dels francs salis, un pòble germanic qu'ocupava l'airal a l'oèst del bas Ren (zona de las vilas actualas de Tournai e Cambrai), al long de l'actuala frontièra entre França e Belgica. Anava puèi estendre d'un biais considerable lo pichon reialme franc salis en unificar los reialmes francs e en annexar los territòris dels visigòts.