Vesera
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Continent | Euròpa | |||||||||||
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Vesera. | |||||||||||
| Vesera | |
|---|---|
 |
|
| Caracteristicas | |
| Longor | 211 km |
| Bacin | ? |
| Bacin collector | Dordonha |
| Debit mejan | 58,7 m3⋅s-1 (Campanha) |
| Riu | |
| S'escampa dins | Dordonha |
| Geografia | |
| Païses traversats | França |
Vesera [ve'ʐɛrɒ] (en francés Vézère) es una ribiera occitana dau sud-oest de França (regions de Lemosin e d'Aquitània).
Somari |
Etimologia[modificar]
Vesera a per origina la rasiga preceltica e idronimica °Vis- (que donet tanben Auvesera, mas tanben Vistula e Weser), e lo sufixe prelatin °-era. Trobam entau Visera (segle VI), Viseram (segle IX), per achabar sus l'occitan Vesera (començament dau segle XII).
Geografia[modificar]
La font de Vesera se tròba dins la Torbiera de Lonjairós, sus lo plateu de Miuvachas en Corresa. Son cors es de 211 km. Se junh a Dordonha en Limuèlh.
Departaments e localitats asaigadas[modificar]
- Corresa : Chavanac , Bujac, Bugeat, Trainhac, Usercha, L'Archa
- Dordonha : Terrasson La Vila Diu, Montinhac, Las Aisiás de Taiac e Siruèlh, Albuga, Limuèlh
Idrologia[modificar]
- Dins sa partida d'amont, Vesera es copada per dos barratges importants, lo de Monceus e lo de Trainhac, situats entre 500 e 650 m d'altitud.
- Lo 14 de genier de 2004, l'estacion idrologica de Campanha enregistret un debit maximau jornalier de 630 m3/s.
Afluents principaus[modificar]
- Ars, (rm)
- Orluc, (rm)
- Alembre, (rm)
- Soudena, (rd)
- Bolon, (rm)
- Madranjas, (rm)
- Rujon, (rm)
- Bradascon, (rd)
- Loira, (rd)
- Corresa, (rm)
- Cosa, (rm)
- Ela, (rd)
- Cern, (rd)
- Còli, (rm)
- Vesera, (rd)
- Tonac, (rd)
- Vimont (o Mostier) (rd)
- Manàuria, (rd)
- Beuna (o Granda Beuna), (rm)
N.B. : (rd) = afluent riba drecha ; (rm) = afluent riba mança
Luòcs remirables[modificar]
- Las cròsas ornadas de la valada de Vesera son classadas au Patrimòni Mondiau de l'UNESCO
- Las gòrjas de Vesera
- Lo Chasteu de Lòsse e sos jardins en terrassa sus Vesera [6]
