Escòcia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Devisa nacionala: Nemo me impune lacessit
Lengas oficialas gaelic escocés, anglés, scots
capitala
populacion (an)
Edimborg
448 624 abitants (2001)
Reina Elisabeta II
Primièr ministre Alex Salmond
Superfícia 78 782 km2
Populacion 5 062 011 (2001)
Densitat 64 ab./km2
Còde de país ISO-3166:2 GB-SCT
Domeni d'Internet .uk, .scot
Còde telefonic 44

Escòcia (Scotland en anglés, Alba en gaelic escocés) es una nacion del nòrd-oèst d'Euròpa, al nòrd de l'illa de Grand Bretanha. Es reconeguda coma una de las « nacions » que constituisson oficialament lo Reialme Unit: constituís una region autonòma segon lo sistèma de la « devolucion ». Un referendum sus l'independéncia es previst lo 18 de setembre de 2014.

Sa capitala es Edimborg.

Lo gentilici es escocés -esa.

Istòria[modificar | modificar la font]

L'istòria d'Escòcia comença fa aperaquí 10 000 ans, amb l'arribada de las primièras populacions umanas aprèp la fin de la Glaciacion de Würm. De vestigis nombroses de las Edats del Bronze e del Fèrre son estats trobats, mas pauc de traças d'escritura. L'istòria escrita d'Escòcia comença amb l'arribada dels romans en Grand Bretanha (Britània). Ocupan e administran los territòris d'Anglatèrra e del País de Galas actuals jol nom de Província de Britània. Los romans nomenan Caledònia la tèrra s'espandissent al nòrd de Britània, e lo pòble qu'i viu los Pictes.

La conquista de la Grand Bretanha per l'Empèri Roman comença en l'an 43. Aprèp una tièra de victòrias militaras dins lo sud de l'illa, las fòrças menadas per Juli Agricòla dintran en Escòcia en 79 ont encontran una resisténcia ferotja. En 82 o 83, Agricòla manda un barcarés de galèras a l'entorn de las còstas d'Escòcia e arriba a las Orcadas. En 83 los romans vençon las tribús caledonianas a la batalha del Mons Graupius. Los romans marcan la seuna frontièra per una seria de fortificacions defensivas, mai que mai de muralhas continuas. A l'entorn de 120, l'emperaire Adrian ordena la construccion d'una muralha fortificada anant de la ribièra Tyne a Solway Firth e sonada la Paret d'Adrian.

Geografia[modificar | modificar la font]

Mapa d'Escòcia

Escòcia es situada al nòrd de l'illa de Grand Bretanha e ten una frontièra al sud amb Anglatèrra. La Mar del Nòrd la costeja a l'èst, l'Ocean Atlantic al nòrd e a l'oèst, lo Canal del Nòrd e la Mar d'Irlanda al sud-oèst. En mai de l'illa principala, Escòcia amassa 790 illas. Las aigas territorialas d'Escòcia que cobrisson un sector larg de l'Atlantic sud e de la Mar del Nòrd contenon las pus bèlas resèrvas de petròli de l'Union Europèa.

Edimborg, la capitala de la nacion e la segonda ciutat del país, es un dels mai bèls centres financièrs d'Euròpa. La ciutat pus importanta del país es Glasgow qu'amb sa banlèga amassa a pauc prèp 40% de la populacion d'Escòcia. Escòcia s'espandís sus un territòri de 78 772 km², çò que fa a pauc près 30 % del Reialme Unit tot. Las còstas de la partida non insulara d'Escòcia cobrisson 9911 km.

La geomorfologia d'Escòcia se formèt per l'accion de las placas tectonicas, puèi per l'erosion deguda a la glaciacion. La principala division d'Escòcia es la linha de falha dels Highlands que separa las Tèrras Nautas o Highlands al nòrd e a l'oèst, de las Tèrras Bassas o Lowlands al sud. Los Highlands son mai que mai montanhoses, e son las pus nautas tèrras del Reialme Unit : son separadas per lo Great Glen entre los Monts Grampian al sud-èst e los Highlands del Nòrd-oèst. Los Lowlands, eles, son partejats entre los Southern Uplands, una espandida de tèrras agricòlas valonadas cobèrtas de brugas, e las tèrras agricòlas de la Central Belt e de l'èst d'Escòcia.

Politica[modificar | modificar la font]

Descopatge administratiu[modificar | modificar la font]

Actual (dempuèi 1996)[modificar | modificar la font]

Scotland Administrative Map 2009.png
CONTINENT Superficia
(miles²)
Superficia
(km²)
Populacion
(2001)
Densitat
(per km²)
Aberdeen (ciutat) 70 182 212,125 1164
Aberdeenshire 2439 6317 226,871 36
Angus 843 2184 108,400 50
Argyll e Bute 2712 7023 91,306 13
Clackmannanshire 61 158 48,077 304
Dumfries e Galloway 2489 6446 147,765 23
Dundee City 21 55 145,663 2648
East Ayrshire 492 1275 120,235 94
East Dunbartonshire 68 176 108,243 617
East Lothian 257 666 90,088 135
East Renfrewshire 65 168 89,311 532
Vila d'Edinburgh 100 260 448,624 1725
Falkirk 113 293 145,191 496
Fife 517 1340 349,429 261
Glasgow City 68 175 577,869 3307
Highland 10,085 26,119 208,914 8
Inverclyde 64 167 84,203 503
Midlothian 135 350 80,941 231
Moray 864 2237 86,940 39
North Ayrshire 343 888 135,817 153
North Lanarkshire 184 476 321,067 674
Perth e Kinross 2083 5395 134,949 25
Renfrewshire 102 263 172,867 659
Scottish Borders 1825 4727 106,764 23
South Ayrshire 475 1230 112,097 93
South Lanarkshire 686 1778 302,216 170
Stirling 866 2243 86,212 38
West Dunbartonshire 68 176 93,378 531
West Lothian 165 427 158,714 372
TOTAU CONTINENT 28,260 73,193 4,994,276 68
ISLAS        
Na h-Eileanan Siar 1185 3070 26,502 9
Islas Orcadas 396 1025 19,245 19
Islas Shetland 568 1471 21,988 15
TOTAU ISLAS 2149 5566 67,735 12
TOTAU ESCÒCIA 30,409 78,759 5,062,011 64

Regions d'Escòcia entre 1975 e 1996[modificar | modificar la font]

Numerò Region Mapa
1 Strathclyde Scotland1974Numbered.png
2 Dumfries and Galloway
3 Scottish Borders
4 Lothian
5 Central Scotland
6 Fife
7 Tayside
8 Grampian
9 Highland
10 Western Isles
Shetland
Orkney

Economia[modificar | modificar la font]

De veire: Economia d'Escòcia

Cultura[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]