Compausat quimic

Compausat quimic
Generalitats
subclasse de	q79529 Proprietat P107 (tipe principal (GND)) de botar dens WIKIDATA
Identificacions d'autoritats
BNFC	790
GND	[1]
ISNI	[2]
LCCN	[3]
ULAN
BNF	[4]
SUDOC	[5]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
	Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Compausat quimic.

Aqueste article necessita una revision, l'ortografia, la gramatica, l'estil o la sintaxi son de verificar. Podètz corregir o crear la discussion.

Estructura de l'urea. Negre carbòni, blanc idrogèn, roja oxigèn e blau azòt

Los compausats quimics son substàncias formadas per ligason de mantun elements quimic diferents dens proporcions fixas. Se forman dens ua reaccion quimica dintre atòms, ions o moleculas que son ligats per ligams quimics que pòdon estar de diferents tipes.

• 

  Gotas d'aiga. L'aiga es un compausat inorganic, covalent, de formula H₂O

• 

  La pirita es un sulfur, un compausat ionic format per ferro e sofre (FeS₂)

• 

  Lo nitrat de Chile (nitrat de sodi, NaNO₃), es un adob natural

• 

  Los pneumatics son fabricats amb cauchó natural e sintetic

• 

  Gants fabricats amb neoprèn, un polimèr sintetic

• 

  Paracetamol, un medicament

Classificacions

Classificacion segon lo tipe de ligam

Article principal : Ligam quimic.

I a mantun tipes de ligams que son a l'origina de la formacion de compausats quimics. Son botadas en tres categorias principalas :

• Ligams ionics : son tipes de ligams quimics ont dos atòms partejan un parelh d'electrons o mai.

• Ligams covalents : son tipes de ligams quimics ont dos ions de signe opausat son ligats per atraccion electrostatica e es totjorn format d'un metal (cation) e d'un non metal (anion).

• Ligam covalent de coordinacion :

Classificacion generica

Compausats organics :

Compausats chimiques amb carbòni exceptat CO, CO₂, CO₃^2- e CN^-.

Compausats inorganics :

Totes los compausats que son pas organics.

Classificacion per origina dels compausats organics

Coma consequéncia de la concepcion originala de la quimia organica, los compausats organics son sovent classats per origina :

• Compausats naturals : que se pòt trobar dens la natura.

• 

  Urèa

• 

  Acid citric

• 

  Colesteròl

• 

  Morfina

• Compausats artificials : que son sintetisats.

• 

  Cloroform

• 

  Benzèn

• 

  Polietilentereftalat

• 

  Trinitrotoluèn

Classificacion per estructurAs dels compausats organics

• 

  Un compausat alifàtic, l'hexafluoropropilèn

• 

  Un compausat alicíclic, lo ciclobutèn

• 

  Un compausat aromàtic, l'1-metilnaftalèn

• 

  Un compausat heterociclic, la timina

• 

  Un compausat organometallic, lo pentacarbonil de ferro

• 

  Una macromolècula petita, l'endotelina umana, una hormona

Classificacion per grops foncionals dels compausats organics

Article principal : Grop foncional.

Los distints grops foncionals donan a los compausats que le contenan proprietats fisicas e quimicas, ço que cau justificar una Classificacion dels compausats organics segon aquest critèri.
Existís Alcans, Alquèns, Alquins, derivats halogenats, Anidrids, Alcòls, etc.

• 

  Alquin

• 

  Alcòl

• 

  Etèr

• 

  Amina

• 

  Aldeïd

• 

  Cetona

• 

  Acid carboxilic

• 

  Estèr

• 

  Carbamida

• 

  Azoderivat

• 

  Nitro

• 

  Sulfoxid

Descripcion dels principals grops de compausats organics

Idrocarburs

Plataforma petrolièra. Lo petròli es una mescla d'idrocarburs

Article principal : Idrocarbur.

1-butèn, un idrocarbur aciclic o alifatic insaturat, un alquèn.

Los idrocarburs

Alcòls

Las liquors contenisson quantitats elevats d'etanòl

Estructura de l'etanol

Article principal : Alcòl.

Los alcòls

Etèrs

Una de les primièras operacions cirurgicals ont a estat utilisat dietiléter, o etoxietà, com anestèsii (1846)

Article principal : Èter.

Estructura del dietil èter

Tetrahidrofurà, THF, un èter cíclic

Los Etèrs

Aldehids

De las capsules de la vainilla s'extreu la vanillina, que a una funcion aldehid

Butanal

Article principal : Aldehid.

Los aldehids

Cetonas

L'acetona s'emplega com a dissolvent

Estructura de l'acetona

Article principal : Cetona.

Las cetonas

Acids carboxilics

Lo vinagre deu lo sen gust a l'Acid acetic

Article principal : Acid carboxilic.

Estructura de l'Acid acetic

Los acids carboxilics

Estèrs

L'aroma del raïm es degut a l'heptanoat d'etil

Article principal : Estèr.

Estructura de l'acetat de metil

Los estèrs

Amides

Algunes amides s'empren com a repel·lents d'insectes

Article principal : Amida.

Estructura de l'urea. Negre carboni, blanc idrogène, roja oxigèn e blau azòt

Les amides

Amines

Injectables de ketamina emprats a veterinària

Article principal : Amina.

Etilamina

Les amines

Descripcion dels principals grups de compausats inorganics

Idrurs

Aigua, l'idrur d'oxigèn

Article principal : Idrur.

Estructura cristallina de l'idrur de sodi. En blanc los anions idrur, H^- e en lila los cations sodi, Na⁺

Oxids

Oxid de cròme (III)

Estructura cristallina de l'oxid de rubidi

Article principal : Òxid.

Los oxids

Acids

Acid cloridric

Article principal : Acid.

Molecula d'acid sulfuric, H₂SO₄. En jaune lo sofre, en roge los oxigèns e en blanc los idrogèns

Molecula d'acid nitric, HNO₃. En blau l'azòt, en roge los oxigèns e en blanc l'idrogèn

Idròxids

Idròxid de sòdi

Estructura cristalina de l'idròxid de sòdi, NaOH. En lila lo sòdi, en roja los oxigèns e en blanc l'idrogèn

Article principal : Idròxid.

Los idròxids

Sals

Cristall de sulfat de coure (II) pentahidratat

Article principal : Sal (quimia).

Estructura cristal·lina del clorur de sodi, NaCl. En verd els anions clorur, Cl^- i en lila els cations sodi, Na⁺

Estructura cristal·lina de la blenda de zinc, ZnS. En groc els anions sulfur, S^2- i en gris els cations zinc, Zn²⁺

Complèxas

Nitroprussiat de sodi

Article principal : Complèxa (quimia).

Diaminplata (I). En cel la plata, en blau els nitrògens i en blanc els hidrògens

Hexaaquaalumini. En rosa l'alumini, en vermell els oxígens que formen molècules d'aigua juntament els els hidrògens en blanc

Tetracarbonilniquel(II). En blau el níquel i formant carbonils, CO, en negre els carbonis i en vermell els oxígens

>

Organometallics

Ferrocèn

Article principal : Organometallic.

Ferrocè. En lila lo fèrre, en negre lo carbòni e en blanc l'idrogèns

Catalisador de Wilkinson. En lo centre ròdi, en verd clòr, en òcra fosfòr, en negre carbònis que formen grops fenil amb los idrògens blancs

Veder tanben

• Lista de compausats quimics
• Lista de compausats inorganics
• Lista de compausats organics
• Grop foncional
• Taula periodica

Legislacion

Bibliografia

• G. Chabot, J.-L. Riendeau et coll. (Zumdahl, S. S. and S. A.), Chimie Générale 3ème édition (Chemistry 7th édition ), Éditions CEC Quebecor Media (Houghton Mifflin Company), publié à Québec et imprimé au Canada, 2007
• G. Chabot, J.-L. Riendeau et coll. (Zumdahl, S. S. and S. A.), Chimie des solutions 3ème édition (Chemistry 7th édition ), Éditions CEC Quebecor Media (Houghton Mifflin Company), publié à Québec et imprimé au Canada, 2007

Ligams externes

• Publicacions ONU sus los produits quimics
• [6]. Lo registre CAS conten mes de 50 milions de compausats.
• Chemfinder
• R&D Chemicals
• ChemIDplus
• PubChem
• Material Data Safety Sheets

• Portal de la quimia