Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


|
|
C
↑
Si
↓
Ge |
|
|
|
| Nom, Simbòl, Numèro |
silici, Si, 14 |
| Tièra quimica |
metalloïdes |
| Grop, Periòde, Blòc |
14, 3, p |
| Aparéncia |
dark gray, bluish tinge
 |
| Massa atomica |
28.0855(3) g/mol |
| Configuracion electronica |
[Ne] 3s2 3p2 |
| Electrons per nivèl energetic |
2, 8, 4 |
|
|
| Fasa |
solid |
| Densitat (temperatura ambienta) |
2.33 g/cm³ |
| Densitat liquida al punt de fusion |
2.57 g/cm³ |
| Punt de fusion |
1687 K
(1414 °C, 2577 °F) |
| Punt d'ebullicion |
3538 K
(3265 °C, 5909 °F) |
| Calor de fusion |
50.21 kJ/mol |
| Calor de vaporizacion |
359 kJ/mol |
| Capacitat calorifica |
(25 °C) 19.789 J/(mol·K) |
|
|
|
|
| Estructura cristallina |
cubica de fàcia centrada |
| Estat d'oxidacion |
4
(oxid amfotèr) |
| Electronegativitat |
1.90 (Escala de Pauling) |
Potencials d'ionizacion
(mai) |
1èr : 786.5 kJ/mol |
| 2nd : 1577.1 kJ/mol |
| 3en : 3231.6 kJ/mol |
| Rai atomic |
110 pm |
| Rai atomic calculat |
111 pm |
| Rai covalent |
111 pm |
| Rai de Van der Waals |
210 pm |
|
|
| Magnetisme |
non magnetic |
| Conductivitat termica |
(300 K) 149 W/(m·K) |
| Dilatacion termica |
(25 °C) 2.6 µm/(m·K) |
| Velocitat del son |
(20 °C) 2200 m/s |
| Modul de Young |
47 GPa |
| Modul de Bulk |
100 GPa |
| Duretat de Mohs |
6.5 |
| Numèro CAS |
7440-21-3 |
|
|
|
|
|
|
Identificacions d'autoritats
|
| BNFC |
38210 |
| GND |
[6] |
| ISNI |
[7] |
| LCCN |
[8] |
| ULAN |
|
| BNF |
[9] |
| SUDOC |
[10] |
| CALIS |
|
| CiNii |
|
| NDL |
|
| ISO standard |
|
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Silici. |
Lo silici es un element quimic non metallic de la taula periodica qu'a per simbòl Se e per nombre atomic 14. Un metalloïde tetravalent de silici es mens reactiu que lo sieu equivalent quimic, lo carbòni. Es, après l'oxigèn, lo segond element de la rusca terrèstra per òrdre d'abondància (25,7%). Se presenta en doas formas, l'una amorfa e l'autra cristallina; la primièra es una posca terrosa, pus activa que la varianta cristallina, que se presenta en octaèdres de color blava grisenca e de lusor metallica.
Lo silici es present dins l'argila, lo feldspat, la barena, lo qüars e la sabla, principalament jos forma de bioxid de silici (tanben conegut coma siliça) e silicats (de compausants que contenon de silici, d'oxigèn e de metals). La silici es lo compausant principal del veire, ciment, ceramica, e de la majoritat de las siliconas (substància plastica)