Aristòtel

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Aristòtel
Biològ e  Wikidata:Filosòf
Persona
Picto infobox character.png
Biografia
Picto infobox character.png
a q200133
Autres informacions
Picto infobox character.png
Profession Biològ e  Wikidata:Filosòf


Identificacions d'autoritats
Picto infobox character.png
VIAF 7524651
GND 118650130
ISNI 0001 2374 8095 0000 0001 2374 8095
LCCN n79004182
ULAN
BNF 13091331s
SUDOC 026690276
CALIS
CiNii
NDL 00431694
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Aristotle?uselang=oc Aristòtel Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Aristòtel.
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver
Retrach d'Aristòtel, estatua del Musèu del Lovre, París

Aristòtel (en grèc: Ἀριστοτέλης, Aristotélēs) (384 abans JC, Estagira – 322 abans JC, Eubea) foguèt un filosòf grèc, escolan de Platon e professor d'Alexandre lo Grand.

Es considerat coma un dels grands pensaires de l'umanitat. S'interessèt gaireben a totas las sciéncias dins los sieus diferents domenis. Aristòtel figura entre los mai influents filosòfs grècs, a costat de Socrates e Platon, que transformaràn la filosofia presocratica, en bastir los principals fondaments da filosofia occidentala. Aristòtel portèt sas contribucions dins los divèrs domenis de la coneissença umana, en particular etica, politica, fisica, metafisica, logica, psicologia, poesia, retorica, zoologia, biologia, istòrias naturalas. Es considerat per fòrça coma lo filosòf que mai influencèt la pensada occidentala.