Maurice Merleau-Ponty

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Maurice Merleau-Ponty
Filosòf
Picto infobox character.png
Biografia
Picto infobox character.png
a Rochefort
a París
Luòc d'enterrament Cementèri del Paire Lachaise
Autres informacions
Picto infobox character.png
Profession Filosòf


Identificacions d'autoritats
Picto infobox character.png
VIAF 31991436
GND 118818619
ISNI 0001 2277 9922 0000 0001 2277 9922
LCCN n79056034
ULAN
BNF [1]
SUDOC [2]
CALIS
CiNii
NDL 00449795
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:?uselang=oc Maurice Merleau-Ponty Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Maurice Merleau-Ponty.
Maurice Merleau-Ponty

Maurice Merleau-Ponty (Rochefort-sur-Mer, 1908 - París, 1961) èra un filosòf francés, fòrça influenciat per Edmund Husserl. Es sovent classificat coma existencialista, a causa de sa proximitat amb Jean-Paul Sartre e Simone de Beauvoir, e tanben per sa concepcion heideggeriana de l'èsser, encara que mai tard a causa de sa pelejada amb Sartre, Merleau-Ponty neguèt qu'apartenguèt o que foguèt en acòrdi amb aquela filosofia.

Aprèp qu'acabèt los estudis al Licèu Louis-le-Grand de París, Merleau-Ponty dintrèt a l'Escòla Normala Superiora de París, en la meteissa epòca de Sartre, ont acabèt la carrièra de filosofia segond de sa classa en 1930. Comencèt a far lesissons a Chartres, mas mai tard tornèt a l'Escòla Normala Superiora per un doctorat en letras en 1945, que capitèt amb dos libres d'importància: L'estructura del comportament (1942) e la Fenomenologia de la percepcion (1945).

Aprèp venguèt professor de filosofia a la Universitat de Lion (1945 a 1948), e mai tard professor de pedopsicologia a la Sorbona (1949 a 1952). Per terminar, foguèt titular de la cadièra de filosofia del Collège de France a partir de 1952 e fins a sa mòrt en 1961, essent un dels mai joves a accedir al som del Collège de France.

Merleau-Ponty èra tanben dins lo comitat editorial de la revista Les Temps modernes coma editorialista politica, dempuèi sa debuta en l'octobre de 1945 fins a decembre de 1952. Moriguèt d'una ataca cardiaca la nuèch del 3 de mai de 1961 a 53 ans, aparentament alara que preparava una dissertacion sus Descartes. Son còs es enterrat al Cementèri del Père-Lachaise de París.

Referéncias[modificar]