Al Farabi

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Al Farabi
Wikidata:Filosòf
Biografia
Autres informacions
Profession Wikidata:Filosòf


Identificacions d'autoritats
ID d'artista de MusicBrainz ea744cd2-b5dd-403f-a585-45d308d34ca3
VIAF 105133145
GND 118686097
ISNI 0001 2103 5956 0000 0001 2103 5956
LCCN n80153725
ULAN
BNF 11902242t
SUDOC 026857952
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Al-Farabi?uselang=oc Al Farabi Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Al Farabi.
Lo bust (imagenat) d'Al-Farabi sus un bilhet de la Republica de Cazacstan.

Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Tarkhan ibn Àwzalagh (o Úzlugh) al-Farabi, mai conegut simplament coma Al-Farabi e, en Occident, coma Alfarabius o Avennasar (en persan محمد فارابی) (Wasig, Turquestan, ~872 - Damasc, 950) èra un scientific e filosòf medieval persan remarcat. Se sap pas gaire dels detalhs de sa vida, e tanpauc ont nasquèt exactament. Pareis confirmat qu'estudièt a Bagdad ont aqueriguèt de grandas coneissenças en medecina e matematicas. Faguèt de comentaris sus l'òbra d'Aristòtel e aguèt una influéncia decisiva dins la logica de Maimonides.

Somari

Doctrina filosofica[modificar]

Èime agent/pacient[modificar]

Al-Farabi prenguèt part a la filosofia aristoteliciana e i incorporèt de traches islamics, pus practics e mens especulatius. Se pòt observar aquò dins son acceptacion de la distribucion aristoteliciana entre èime agent e èime pacient. L'arma umana, que descriu coma una forma simpla, incorporada, esperitala, incorruptibla e immortala, ven de l'èime actiu, l'agent. La tasca del filosòf es precisament d'anar cap a l'èime agent segon son actitud dins la vida. Al-Farabi es d'un costat un illuminisme perque defend l'existéncia d'una lutz naturala que nos permet de distinguir çò qu'es vertat e çò qu'es fals.

Dieu[modificar]

Concernissent sa concepcion de Dieu, a una vision amb d'influéncias neoplatonicianas, similara dins qualques aspèctes a l'Un de Plotin. Lo Dieu d'Al-Farabi es un dieu unic, sens causa e essent primièr, causa de tot, eternal, perfièch, simple, intelligéncia en acte, permanent e transcendent, mas tanben dins la defensa de son caractèr inefable e inexprimible; pasmens l'arma, un còp separada del còs, pòt arribar a se far conéisser.

Tanben fa una division dicotomica de l'èsser, fòrça tipica de la filosofia medievala, entre èsser necessari e contingent. Dins l'èsser necessari, existís una identitat entre son esséncia e son existéncia, coma es lo cas de Dieu. A diferéncia d'El, l'òme es contingent, e son esséncia e existéncia son causas diferentas: aquò que fa que l'òme es, es pas aquò que lo rend possible d'existir.

Creacion[modificar]

Al-Farabi defend una teoria entre creacionisme i emanacionisme. Del Dieu Un ne sorgisson d'intelligéncias immaterialas novèlas, çò que correspond amb las esfèras del sistèma de Ptolemèu. A partir d'ont, se crèan sièis genres de causas, que seguisson un esquèma fòrça neoplatonician.

Genres (de còsses)
Vida esperitala Vida naturala Matèria inèrta
Còs celest Animal irracional Mineral
Animal racional Vegetal Elements (tèrra, aire, aiga, fuòc)


Concernissent la matèria, crei qu'es eternala, mas que depend de Dieu. Coma Filon d'Alexandria, dona a la matèria un ròtle passiu dins la creacion, coma substrat.

Ligams extèrnes[modificar]