Albert Einstein

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Albert Einstein
Picto infobox character.png
Albert Einstein Head.jpg
{{{legenda}}}

Modèl:Infobox IdentitatIdentitat/Partidas

Notícias d'autoritats
Picto infobox character.png
VIAF 75121530
GND 118529579
ISNI [1]
LCCN n79022889
ULAN
BNF 119016075
SUDOC 026849186
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Albert_Einstein?uselang=oc Albert Einstein Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Albert Einstein.
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver
Albert Einstein
Albert Einstein Head.jpg
Profession: fisician
País: Flag of Germany.svg Alemanha/Flag of Switzerland.svg Soïssa/Flag of the United States.svg Estats Units
Data de naissença: 14 de març de 1879
Luòc de naissença: Ulm, Baden-Württemberg, Alemanha
Data de decès: 18 d'abril de 1955
Luòc de decès: Princeton, Nòva Jersey, Estats Units
Medalha prèmi Nobel

Albert Einstein (nascut lo 14 de març de 1879 e mòrt lo 18 d'abril de 1955) foguèt lo fisician alemand mai important del sègle XX, famós per sa Teoria de la Relativitat e son guerdon del Prèmi Nobel de Fisica en 1921. Realizèt una avançada enòrma dins lo domeni de la fisica en formular sa teoria de la relativitat. Sas contribucions foguèron pus importantas tanben, faguèt far de progrèsses significatius amb la teoria dels quanta e la mecanica estatistica. Sa formula mai coneguda es aquela emplegada dins la Teoria de la Relativitat: E=mc2). Li decerniguèron lo Prèmi Nobel de Fisica en 1921 per son explicacion de l'efièch fotoelectric de 1905 e "per sos servicis a la Fisica Teorica". Dins la cultura populara, lo nom d'Einstein es vengut sinonim d'una intelligéncia e geni excepcionals.

Demest sas nombrosas recèrcas cal citar: l'accion capillara, sa teoria especiala de la relativitat qu'espeliguèt d'un ensag de reconciliar las leis de la mecanica amb las leis del camp electromagnetic, sa teoria generala de la relativitat qu'espandiguèt lo principi de relativitat per tal d'inclure la gravitacion, la cosmologia relativista, l'opalescéncia critica, los problèmas classics de la mecanica estatistica e de problèmas ligats amb la teoria dels quanta, comprenent una explicacion del movement brownian; la probabilitat de transicion atomica, l'interpretacion probabilista de la teoria dels quanta, la teoria dels quanta d'un gas monoatomic, las proprietats termicas de la lutz amb una radiacion de densitat bassa que bastiguèt las fondamentas de la teoria fotonica de la lutz, la teoria de la radiacion, que compren l'emission estimulada; la construccion d'una teoria del camp unificat, e la geometrizacion de la fisica.