Hendrik Antoon Lorentz

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Medalha prèmi Nobel


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Hendrik Antoon Lorentz
{{{Títol_politic}}}
q674426, Fisician
Nobel prize medal.svg
Hendrik lorentz.jpg
Biografia
Nobel prize medal.svg
Naissença 18 de julhet de 1853
Arnhem, Païses Basses
Decès 4 de febrièr de 1928
Haarlem
Luòc d'enterrament
País Païses Basses
|- style="display:none;" Paire
Maire
Conjunt
Enfants
Mestressas {{{mestressas}}}
Religion
Autres informacions
Nobel prize medal.svg
Profession q674426, Fisician fisician e matematician
Estudis
Títol {{{títol1}}}
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
{{{títol2}}}
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Distincions
Omenatge
Autras foncions
Periòde de govèrn: {{{Periòde_govèrn1}}}
Predecessor: {{{Predecessor1}}}
Successor: {{{Successor1}}}
{{{Títol_politic2}}}
Periòde de govèrn: {{{Periòde_govèrn2}}}
Predecessor: {{{Predecessor2}}}
Successor: {{{Successor2}}}
{{{Títol_politic3}}}
Periòde de govèrn: {{{Periòde_govèrn3}}}
Predecessor: {{{Predecessor3}}}
Successor: {{{Successor3}}}
{{{Títol_politic4}}}
Periòde de govèrn: {{{Periòde_govèrn4}}}
Predecessor: {{{Predecessor4}}}
Successor: {{{Successor4}}}
Partit politic: {{{Partit}}}


Identificacions d'autoritats
Nobel prize medal.svg
VIAF 68984502
GND 118780484
ISNI 0001 0912 1560 0000 0001 0912 1560
LCCN n83239384
ULAN
BNF [1]
SUDOC [2]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Hendrik_Antoon_Lorentz?uselang=oc Hendrik Antoon Lorentz Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Hendrik Antoon Lorentz.

Hendrik Antoon Lorentz (1853-1928) foguèt un fisician e matematician neerlandés premiat amb lo Prèmi Nobel de Fisica l'an 1902, amb Pieter Zeeman.

Biografia [modificar]

Hendrik Lorentz naissèt a Arnhem, Guèldres, filh de Gerrit Frederik Lorentz (1822-1893), un botiguièr, e Geertruida van Ginkel (1826 - 1861). En 1862, après la mòrt de la siá maire, lo sieu paire se maridèt amb Luberta Hupkes. De 1866 a 1869, assistiguèt a l'escòla segondària de Arnhem e en 1870, capitèt los examens de lengas classicas qu'èran çò requisit fondamental per èsser admés a l'universitat.

Lorentz estudièt la fisica e las matematicas a l'universitat de Lèida. La prigonda influéncia qu'exerciguèt lo sieu professor d'astronomia Frederik Kaises lo portèt a venir fisician. Quand se licencièt, trabalhèt en donant de classas de matematicas a l'escòla segondària de Arnhem, en tot conciliar lo trabalh amb los sieus estudis a Lèida.

En 1875, Lorentz recebèt lo doctorat jos la direccion de Pieter Rijke amb la tèsi: "Sus la teoria de la reflexion e la refraccion de la lutz", que, rafinava la teoria electromagnetica de James Clerk Maxwell.

En 1881, Hendrik se maridèt amb Aletta Catharina Kaiser, neboda de Frederik Kaiser. Ela èra la filha de Johann Wilhelm Kaiser, director de l'escòla de gravadura d'Amsterdam, professor de l'escòla de bèlas arts e dessenhaire del primièr sagèl olandés (1852). Posteriorament Kaiser foguèt lo director de la Galariá Nacionala d'Amsterdam. La filha ainada del matrimòni entre Hendrik Lorentz e Aletta Kaiser, Geerturida Luberta Lorentz, venguèt tanben fisiciana.

Mercés a son pòst a l'universitat, en 1890 se nomenèt Pieter Zeeman coma assitent personal, e estudièron l'efièch dels camps magnetics sus las fonts de lutz, en descobrint çò que se coneis uèi jol nom d'efièch Zeeman.

En 1902 li foguèt concedit lo Prèmi Nobel de Fisica, amassa amb lo sieu discipol Pieter Zeeman, per la siá investigacion conjoncha sus l' influéncia del magnetisme dins la radiacion, a l'origina de la radiacion electromagnetica.

Lorentz venguèt director d'investigacion a l'Institut Teyler, de Haarlem, entre los ans 1923 e 1928, an de sa mòrt.