Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


|
|
| 280px |
 |
|
|
|
| Naissença |
15 de mai de 1859
París |
| Decès |
19 d'abril de 1906
París |
| Luòc d'enterrament |
Panteon (París) |
| País |
França |
| 280px|- style="display:none;" |
Paire |
|
| Maire |
|
| Conjunt |
Marie Curie |
| Enfants |
Irène Joliot-Curie |
| Mestressas |
{{{mestressas}}} |
| Religion |
|
|
|
| Profession |
Quimistafisician Fisician |
| Estudis |
|
| Títol |
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
{{{títol2}}} |
| Dinastia |
{{{dinastia}}} |
| Servici |
de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}} |
| Grad militar |
{{{gradmilitar}}} |
| Arma |
{{{arma}}} |
| Coronament |
{{{coronament}}} |
| Investitura |
{{{investitura}}} |
| Predecessor |
{{{predecessor}}} |
| Successor |
{{{successor}}} |
| Conflictes |
{{{conflicte}}} |
| Comandament |
{{{comandament}}} |
| Faches d’armas |
{{{faitsdarmas}}} |
| Distincions |
Prèmi Nobel de fisica en 1903 |
| Omenatge |
|
| Autras foncions |
|
| Periòde de govèrn: |
{{{Periòde_govèrn1}}} |
| Predecessor: |
{{{Predecessor1}}} |
| Successor: |
{{{Successor1}}} |
| {{{Títol_politic2}}} |
| Periòde de govèrn: |
{{{Periòde_govèrn2}}} |
| Predecessor: |
{{{Predecessor2}}} |
| Successor: |
{{{Successor2}}} |
| {{{Títol_politic3}}} |
| Periòde de govèrn: |
{{{Periòde_govèrn3}}} |
| Predecessor: |
{{{Predecessor3}}} |
| Successor: |
{{{Successor3}}} |
| {{{Títol_politic4}}} |
| Periòde de govèrn: |
{{{Periòde_govèrn4}}} |
| Predecessor: |
{{{Predecessor4}}} |
| Successor: |
{{{Successor4}}} |
| Partit politic: |
{{{Partit}}}
|
Identificacions d'autoritats
|
| VIAF |
71443748 |
| GND |
118677527 |
| ISNI |
0001 2102 2362 0000 0001 2102 2362 |
| LCCN |
n85804237 |
| ULAN |
|
| BNF |
[1] |
| SUDOC |
[2] |
| CALIS |
|
| CiNii |
|
| NDL |
00620545 |
| ISO standard |
|
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Pierre Curie. |
Pierre Curie (1859-1906) foguèt un fisician francés, pionièr en l'estudi de la radioactivitat e descobridor de la piezoelectricitat, que foguèt premiat amb lo Prèmi Nobel de Fisica l'an 1903.
Nascuf lo 15 de mai de 1859 dins la vila de París, foguèt educat per lo sieu pròpri paire e destaquèt en matematicas e geometria. Als 18 ans finalizèt d'estudis equivalentes a una licenciatura universitària mas poguèt pas doctorar-se per la manca de sòus, que la obliguèt a dintrar a trabalhar en un laboratòri.
Lo 1880 descobriguèt la piezoelectricitat amb lo sieu fraire Jacques, es a dire, lo fenomèn qu'al comprimir un cristal se genèra per el un potencial electric. Posteriorament ambedós fraires demostrèron l'efièch contrari: que los cristals se pòdon desformar quand se someton a un potencial.
Pendent lo sieu doctorat e los ans seguents se consacrèt a metre en examen de tèmas de magnetisme. Desvolopèt una balança de torsion fòrça sensible per estudiar de fenomèns magnetics e estudièt lo ferromagnetisme, lo paramagnetisme e lo diamagnetisme. Coma resultat d'aqueles estudis cal destacar la descobèrta de l'efièch de la temperatura sul paramagnetisme, conegut a l'ora d'ara coma la lei de Curie. Descobriguèt tanben que las substàncias ferromagnèticas presentan una temperatura per que pèrdon dessús el lo sieu caractèr ferromagnètic; aquela temperatura se coneis coma temperatura o punt de Curie.
Lo 1903 li foguèt concedit lo Prèmi Nobel de Fisica, amassa amb Marie Curie e Antoine Henri Becquerel, en reconeissença de los sieus extraordinaris servicis realizats amassa en las investigacions de la radiacion descobèrta per Henri Becquerel.
|
|
| -
1901: Röntgen 02: Lorentz, Zeeman 03: Becquerel, P.Curie, M.Curie 04: Rayleigh 05: P. Lenard 06: Thomson 07: Michelson 08: Lippmann 09: Marconi, Braun 10: van der Waals 11: Wien 12: Dalén 13: Kamerlingh Onnes 14: von Laue 15: W.L.Bragg, W.H.Bragg 17: Barkla 18: Planck 19: Stark 20: Guillaume 21: Einstein 22: N.Bohr 23: Millikan 24: Siegbahn 25: Franck, Hertz 26: Perrin 27: Compton, Wilson 28: Richardson 29: de Broglie 30: Raman 32: Heisenberg 33: Schrödinger, Dirac 35: Chadwick 36: Hess, Anderson 37: Davisson, Thomson 38: Fermi 39: Lawrence 43: Stern 44: Rabi 45: Pauli 46: Bridgman 47: Appleton 48: Blackett 49: Yukawa 50: Powell 51: Cockcroft, Walton 52: Bloch, Purcell 53: Zernike 54: Born, Bothe 55: Lamb, Kusch 56: Shockley, Bardeen, Brattain 57: Yang, T.D.Lee 58: Cherenkov, Frank, Tamm 59: Segrè, Chamberlain 60: Glaser 61: Hofstadter, Mössbauer 62: Landau 63: Wigner, Goeppert‑Mayer, Jensen 64: Townes, Basov, Prokhorov 65: Tomonaga, Schwinger, Feynman 66: Kastler 67: Bethe 68: Álvarez 69: Gell-Mann 70: Alfvén, Néel 71: Gabor 72: Bardeen, Cooper, Schrieffer 73: Esaki, Giaever, Josephson 74: Ryle, Hewish 75: A.Bohr, Mottelson, Rainwater 76: Richter, Ting 77: Anderson, N. Mott, van Vleck 78: Kapitsa, Penzias, Wilson 79: Glashow, Salam, Weinberg 80: Cronin, Fitch 81: Bloembergen, Schawlow, Siegbahn 82: Wilson 83: Chandrasekhar, Fowler 84: Carlo Rubbia, van der Meer 85: von Klitzing 86: Ruska, Binnig, Rohrer 87: Bednorz, Müller 88: Lederman, Schwartz, Steinberger 89: Ramsey, Dehmelt, Paul 90: J.Friedman, Kendall, Taylor 91: de Gennes 92: Charpak 93: Hulse, Taylor 94: Brockhouse, Shull 95: Perl, Reines 96: D.Lee, Osheroff, Richardson 97: Chu, Cohen‑Tannoudji, Phillips 98: Laughlin, Störmer, Tsui 99: 't Hooft, Veltman 2000: Alferov, Kroemer, Kilby 2001: Cornell, Ketterle, Wieman 2002: Davis, Koshiba, Giacconi 2003: Abrikosov, Ginzburg, Leggett 2004: Gross, Politzer, Wilczek 2005: Glauber, Hall, Hänsch 2006: Mather, Smoot 2007: Grünberg, Fert 2008: Nambu, Kobayashi, Maskawa 2009: Kao, Boyle, Smith 2010: Geim, Novoselov 2011: Perlmutter, Schmidt Riess
2012: Haroche, Wineland |