Buenos Aires

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte
Buenos Aires
Bandera de la Ciudad de Buenos Aires.svg
Nuevo escudo de la Ciudad de Buenos Aires.png
País Flag of Argentina.svg Argentina
Superficia 203 km²
Populacion 3 034 161 (2007)
Aglomeracion
13 044 800 (2007)
Densitat 14 946 hab./km²
Altitud maxima 61 m
Plata buenos aires montevideo map oc.PNG

Buenos Aires (tanben aperada - oficiaument - Ciutat Autonòma de Buenos Aires o Capitau Federau o Ciutat Portenha - de l'adjectiu porteño, qu'ei a díser "deu pòrt de Buenos Aires", en castelhan) qu'ei la capitala d'Argentina. La soa populacion b'èra de 3 034 161 abitants en 2007. Sa superficia totala es 203 km². La ciutat b'ei pas la capitala de la província de Buenos Aires, mes solament la capitala deu país (la capitala de la província omonima qu'ei la ciutat de La Plata).

La principau activitat economica de la ciutat qu'ei lo sector deu comèrci e deus servicis, dab ua participacion de 73% dens lo PIB de la ciutat.

Istòria[modificar | modificar la font]

Purmèra representacion de la ciutat per Ulrich Schmidl

La ciutat de Buenos Aires que ho fondada dus còps. Ua purmèra vegada lo 3 de heurèr de 1536 per Pedro de Mendoza e batejada Nuestra Señora del Buen Ayre. Aquesta fondacion qu'èra precària per'mor de la situacion estremada e isolada de la nava ciutat. Com en America deu Nòrd, l'arcuèlh generós deus indians querandís, nomadas qui vivèvan ací, que's virè en ostilitat per'mor deus abús deus colons qui patishèvan de hami au punt, com l'illustra la purmèra representacion de la ciuta, òbra d'Ulrich Schmidl (sobiron a dreta), de minjar chivaus, bòtas o tròç de comdenats penuts. La ciutat que ho oficiaument despoblada en 1541 (los poblants estant miats de cap a Asunción). L'11 de junh de 1580 lo basco Juan de Garay que la tornè fondar dab lo nom de Ciudad de La Santísima Trinidad y Puerto de Santa María del Buen Ayre.

Las annadas seguentas que hon caracterizadas per un gran isolament e un desenvolopament deus chic. Estremada de las autas colonias americanas e dab las relacions comerciaus maritimas vedadas, la ciutat, qui non podeva pas comerciar sonque dab lo Haut Peró, que vadó un gran lòc de contrabanda. Entà acabar dab aquesta situacion, Espanha que he, en 1776, de Buenos Aires la capitala de Vicereiautat de l'Arriu de la Plata.

La vila que ho invasida dus còps peus anglés (en purmèr en 1806 puish en 1807) qui ensagèn de'n har ua colonia britanica. Ambz còps las òsts britanicas que hon deshèitas per las hòrças de l'arriu de la Plata, enter las quaus be pelegèn los ussars deu hilh d'un comerçant bearnés : Joan Martin Pueyrredon.

L'envasion napoleonica d'Espanha e la perta deu poder deu son rei que dèn lo parat a Buenos Aires capvirar lo poder coloniau a l'escadença de la Revolucion de Mai.

La prumèra meitat deu sègle XIX que ho marcada peu regim de Juan Manuel de Rosas e lo conflicte enter unitaris e federaus. La soa caduda en 1852 après la soa des.hèita a la batalha de Caseros que marquè un cambiament deus grans per la ciutat : los navèths presidents, com, per exemple, Domingo Faustino Sarmiento qu'ensagèn d'importar tot çò despuish d'Euròpa e, sustot, de França, desempuish idèas, òbras d'art, passerons e, mei que mei, bastiments, sovent sancerament importats despuish los plans dinc a la mendra brica.

A la fin deu sègle XIX, la Republica Argentina qu'encoratgè l'immigracion e, en paucas annadas, Buenos Aires que vedó ad arribar milions d'emigrants d'Itàlia, Espanha, Bascoat, País de Galas, Irlanda, Escòcia, Alemanha, Russia, Ucraïna, Emperi Otoman (Turcs e Armenians), Siria, Liban, França e Occitània (mei que mei Bearnés e Roergàs) ; enter los emigrants germanics e eslaus, daubuns qu'èran judius ashkenazim e atau Buenos Aires be vadó segonda vila judiva deu monde (après Nava York). Mei recentament, dab la crisi economica, mantun descendent d'aqueths emigrants que tornè en Euròpa o qu'emigrè de cap a Israèl mentre qui Buenos Aires be contunhava d'arcuèlher navas ondadas d'emigrants: de Paraguai, Bolívia, Uruguai, Peró, Chile, Corèa, China, Africa ...

Quartièrs[modificar | modificar la font]

Plan actuau de la ciutat de Buenos Aires e deus sons quartièrs

Buenos Aires Capitau Federau (tan vau díser Buenos Aires intra muros) qu'ei delimitada per l'arriu de la Plata e per l'avienguda General Paz de l'aute costat que comença la Província de Buenos Aires qui ei un estat desseparat de la Capitau Federau.

Lo quartièr de San Telmo qu'ei un deus mei vielhs, remontant au temps de la colonia e pròche deu center economic e administratiu de la ciutat aperat microcentro o la city.

Arron de la tragica epidemia de hrèbe jauna, los rics de la ciutat qu'abandonèn los quartièrs sud (qui, com la La Boca, e vadón populars au sègle XX) entà s'estar dens lo quartièrs nòrd com la Recoleta, sinonim de riquessa e d'oligarquia.

A maugrat d'estar limitada per la província de per l'arriu, la ciutat qu'a hèit créisher lo son territòri : au delà de çò qui èra la plaja municipau sus l'arribèra de l'arriu de la Plata, la ciutat qu'a ganhat terren qui a la debuta e devèvan estar bastit e qui fin finala, colonizat per espècias vegetaus a animaus locaus, be vadón la Reserva Ecologica. Au ras d'aqueth espaci e dens lo medish quartièr de Puerto Madero, la vielha zòna industriau deu pòrt qu'ei estada recuperada entà bastir un quartièr nau e car.

Au ras deus quartièrs administratius oficiaus, que's devisa correntaments de quartièrs oficiós qui divisan psicologicament la ciutat ; enter eths be i a per exemple l' Once (dehens Balvanera), Palermo Chico (zòna mei rica de Palermo), e la City o Microcentro, mentavuts mei haut.

  • Lista deus quartièrs de Buenos Aires:

Agronomía - Almagro - Balvanera - Barracas - Belgrano - Boedo - Caballito - Chacarita - Coghlan - Colegiales - Constitución - Flores - Floresta - La Boca - La Paternal - Liniers - Mataderos - Montserrat - Monte Castro - Nueva Pompeya - Núñez - Palermo - Parque Avellaneda - Parque Chacabuco - Parque Chas - Parque Patricios - Puerto Madero - Recoleta - Retiro - Saavedra - San Cristóbal - San Nicolás - San Telmo - Vélez Sársfield - Versalles - Villa Crespo - Villa del Parque - Villa Devoto - Villa General. Mitre - Villa Lugano - Villa Luro - Villa Ortúzar - Villa Pueyrredón - Villa Real - Villa Riachuelo - Villa Santa Rita - Villa Soldati - Villa Urquiza

Monuments e lòcs toristics[modificar | modificar la font]

L'Ostau Arroset, sèti deu poder executiu argentin
Lo Congrès dab lo Senat e la Crampa deus Deputats

Folclòre urban[modificar | modificar la font]

Sifon venuts a la hèra plaça de Dorrego, quartièr San Telmo
  • Lo lunfardo : castelhan popular e argotic de Buenos Aires, marcat per las lengas deus emigrants
  • Lo tango : musica de Buenos Aires
  • Lo fileteado : enluminaduras tipicas de Buenos Aires
  • Lo mate : bevut amar en en quantitas de las granas
  • Lo sifon d'aiga gasosa : enqüera emplegat a Buenos Aires, que pertanh a la soa iconografia
  • Los colectivos : los bus de Buenos Aires

Espòrts[modificar | modificar la font]

Las camisetas de las cinc equipas principaus de fotbòl: Boca, River, Independientes, Racing e San Lorenzo

L'espòrt mei popular qu'ei de segur lo fotbòl ; Buenos Aires que compta mantuas equipas que n'i a qui son pro ancianas (River Plate, per exemple, que ho fondada en 1901). Au ras d'aqueth esport dominant, Buenos Aires qu'ei un lòc on e's jogan competicions màgers de Polo, Pato e rugbi.

Las principaus equipas de fotbòl que son, en òrdi d'ancianetat:

Personalitat[modificar | modificar la font]