Balvanera

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Emplaçament de Balvanera dens lo plan de Buenos Aires

Balvanera qu’ei un quartièr de Buenos Aires. Lo son nom que vien de la parròpia Nosta Dauna de Balvanera, bastida en 1831 e aperada atau per’mor deu mostièr de Valvanera, dens La Rioja Espanha.

La partida deu quartièr autorn de la plaça Miserere on e’s pòt véder lo Mausolèu de Bernardino Rivadavia qu’ei coneguda oficiosament com lo quartièr Once per’mor de l’estacion Once de Septiembre ("Onze de Setembre" en occitan), mentre qui la partida sud-èst qu’ei aperada Congrès (e solide, per’mor qu’ei lo lòc on e s’estar lo Congrès) e lo nòrd-èst, eth, qu’ei designat com l’Abasto per’mor de l’ancian marcat deu medish nom, transformat uei lo dia en un deus centers comerciaus màgers de la ciutat ; l’Abasto qu’ei hortament ligat au sovièr deu famós cantaire occitan de tango Carlos Gardel, susnomat el Morocho del Abasto (lo "Moret de l’Abasto" en occitan) ;

Universitat de Buenos Aires (universitat d'economia) e estacion de Subte Facultat de Medicina

A la debuta deu sègle XX, mantuns emigrants que poblèn Balvanera e l’Once e, enter eths, un sarròt de judius mes tanben arabis, armènis, e, com tostemps a Buenos Aires, galicians e italians.

Lo 18 de julhet de 1994 que marquè tristament aqueth quartièr on e’s troban mantun seti d’organizacion judiva, per’mor de l’atemptat de l’AMIA (la Mutuau Israelita Argentina).

Balvanera qu'acesa la Facultat de Medecina de la Facultat d'Economia de l'Universitat Autonòma de Buenos Aires (UBA) e tanben de cap a 25 000 botigas.

La Facultat de Medecina de Buenos Aires sus la Plaça Houssay que marca la fin de Balvanera e la debuta de la Recoleta